Joan fuster i l'assaig

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1953 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 2 de marzo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Joan Fuster

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Comunitat Valenciana, 23 de novembre de 1922 - ídem, 21 de juny de 1992), va ser un escriptor valencià en llengua catalana, figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels denominats Països Catalans. La seua obra més influent, possiblement, va ser l'assaig nosaltres, els valencians La seua labor investigadora i editorialcomprén diferents facetes i camps de coneixement, incloent lingüística, història i filosofia. Està considerat l'assagista més important en català del segle XX.

Josep Pla va dir de Fuster: "Representa una nova mentalitat. No és un valencià estricte, ni un català de València, ni un valencià catalanitzat. Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lingüística".

Biografia.

Laseua família era de procedència llauradora. La primera excepció va ser son pare (dirigent local del Partit Carlí), que va aprendre l'ofici de tallista d'imatges i va exercir de professor de dibuix. Joan Fuster, perquè, no va ser un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetres cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularitzen enel panorama assagístic de les últimes èpoques.

Fuster, si bé per l'època en què va escriure el seu assaig nosaltres, els valencians es declarava liberal, en la seua joventut havia sigut afiliat tant a les joventuts del Moviment Falangista d'Espanya com, automàticament a l'aconseguir la majoria d'edat, a Falange. Sobre esta època, el mateix escriptor es va ocupar d'afirmar que "Com qualsevolaltra criatura provinciana de la postguerra vaig créixer intel·lectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinària de la Dictadura".

El 1943 va començar els estudis de Dret en la Universitat de València i va combinar estos estudis amb una formació autodidacta que li portarà cap a l'ofici de crític i columnista. Un any més tard, va publicar en l'almanac de Les províncies el seu primerarticle escrit en valencià: vint-i-cinc anys de poesia valenciana.

De 1946 a 1956 va codirigir amb Josep Albi la revista Verb. A partir de 1947, es llicència en Dret, i durant uns anys, exercix d'advocat en Sueca, on va residir sempre. Paral·lelament escrivia col·laboracions periòdiques en la premsa, una de les facetes més constants de la seua producció: València, llevant, Jornada i també enel setmanari barceloní Destí i en algunes revistes catalanes que veien la llum en l'estranger. A Mèxic, precisament va ser publicat un fascicle titulat La literatura catalana a la Renaixença. Els seus primers llibres, no obstant això, van ser de poemes: Sobre Narciso (1949), Ales o mans (1949) Tres Poemes (1949), Va morir tan bella (1951) , Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). Lapoesia fusteriana, que va arreplegar després en el volum Set llibres de versos (1987), s'inserix en una línia existencialista i reflectix les preocupacions del moment històric.

En 1954 el filòleg i editor Francesc de Borja i Moll li editava a Mallorca l'assaig d'estètica El descrèdit de la realitat, amb el que iniciava una brillant carrera d'assagista de vasta amplitud temàtica, servida per unestil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre aspecte de la seua obra, començat també llavors, va ser el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que va alternar amb antologies de prosa. Fuster entrava així en un procés personal de professionalització alhora que es produïa tot un procés de comprensió de la realitat valenciana.

Una part molt considerable de l'obra de Fustertracta de temes relacionats amb la el País Valencià i, més concretament, amb les seues peculiaritats socials, polítiques i culturals. És un conjunt d'escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de l'escriptor amb la seua terra i amb el seu temps. Al llarg de la seua trajectòria intel·lectual va haver de véncer diverses adversitats: censura, hostilitats oficials i oficioses,...
tracking img