John stuart mill - fragment (català)

JOHN STUART MILL

“No vull dir amb això que els sentiments que una persona inspiri als altres no hagin d’estar afectats de cap manera per les seves qualitats o defectes personals, cosa que no éspossible ni desitjable. Si és eminent en alguna de les qualitats que contribueixen al seu bé, això fa que sigui digne d’admiració, ja que així s’acosta més a la perfecció ideal de la naturalesa humana.Si, en canvi, és summament deficient en aqueixes qualitats, se’n seguirà un sentiment contrari a l’admiració. Hi ha un grau de niciesa i un grau del que hom pot anomenar (tot i que aquesta expressióés força objectable) la baixesa o la depravació del gust, els quals, encara que no puguin justificar fer mal a la persona que els manifesten, la fan tornar necessàriament i justa un objecte d’aversió o,en casos extrems, fins i tot de menyspreu, car és difícil que una persona tingui les qualitats contràries amb forta intensitat sense nodrir aquests sentiments. Malgrat que no faci mal a ningú, unapersona pot obrar talment que no tinguem més remei que jutjar-lo i veure’l com un ruc o un ésser d’ordre inferior i, com és comprensible que s’estimi més evitar aquest judici i aquest sentiment, ésprestar-li un servei prevenir-lo d’antuvi de les desagradables conseqüències a què s’exposa. De fet, convindria que aquest bon servei fos fet més lliurement del que actualment permeten les nocionscorrents d’urbanitat i que una persona pogués honradament cridar l’atenció a una altra si creu que no obra bé, sense ésser considerat per això grollera o presumptuosa.
Igualment tenim dret, en diversosaspectes, d’obrar segons la nostra opinió desfavorable d’algú, no pas de cara a l’opressió de la seva individualitat, ans en l’exercici de la nostra. No estem obligats, per exemple, a cercar la sevacompanyia; tenim el dret d’evitar-la (però no pas a fer ostentació d’aquesta evitació), car tenim dret a escollir la companyia que ens és més grata, Tenim el dret, que en alguns casos pot esdevenir el...