Josep Carner

El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat iL'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigíde fet Catalunya (1903-1905), Empori(1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra enla fixació i l'enriquiment de la llengua. A més a més, va escriure gran quantitat de textos en vers.
A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928.El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa ( -Líban, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va crear un nou estil de periodismepolític. Amb Prat de la Riba, a la Mancomunitat, va lluitar per la professionalització de la literatura catalana, que considerava adolescent. Després de la mort d'aquest, el 1920 Carner es presentà aMadrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap aGènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya.Va exercir càrrecs a Gènova, San José, le Havre, Hendaia,Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República. Acausa d'aquest fet i del manteniment de les seves fermes conviccions catalanistes i democràtiques, el 1939 el seu allunyament de Catalunya esdevingué forçat i no hi va tornar a residir mai més.
Escasà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic(1939 al 1945), on fou professor al Colegio de México, i desprésa Bèlgica on morí l'any 1970, poc després d'una breu estada a Catalunya. És enterrat al cementiri de Montjuïc. L'arxiu i la biblioteca personal són consultables a la Biblioteca de Catalunya....