josep carner
Páginas: 2 (400 palabras)
Publicado: 11 de noviembre de 2013
COMENTARI DEL POEMA
La vida incerta
El riu s'emporta en fulles fatigades
botí flairós que broda son setí.
Ve el sol roent, després les maltempestades;
després, es farà gebre el serení.¿L'abril encara tornarà a ma cleda
guarint de xiscles? I, en florint els sots,
¿deixaré pel cucut en la verneda
el caliu d'argelagues i capçots?
O bé en l'hivern, quan, l'alta nit vinguda,el cremallot, per son esglai batut,
mori en espeternec, i, mai planguda,
xiuli per un forat la solitud;
quan buits camins arribin a cruïlla
sense petjades a bescanviar,
i a lloc gras,vermenós, corri la guilla
i deserti les serres el senglar,
¿me n'aniré tot sol, no vist rodaire,
closos els ulls com per al dolç dormir,
sense plany de la terra ni de l'aire,
vers una primavera sensefi?
Vocabulari complex i dificultós
Setí: teixit fi i brillant de seda, cotó o lli, que s’utilitza per fer folres
Maltempsada: fa mal temps, un temps infernal
Gebre: són els cristalls de glaçque es formen a causa del fred de la nit a partir d’un vapor d’aigua que primer es transforma en gotes molt petites i després es congela a la superfície dels cossos que són a l’aire lliure
Cleda:lloc tancat amb llistons o canyes per tenir-hi bestiar, aviram, etc.
Sots: forats fets al sòl de manera natural o artificial
Argelagues: arbust espinós de poques fulles i amb flors petites
Capçots:ocells
Cremallot: tros de fusta o de quelcom que està cremant-se
Esglai: por causada per la imminència d’una desgràcia sobtada
Batut: cop fort
Espeternec: moure amb força les potes o les camesPlanguda: lamentada
Rodaire: que va d’un costat a l’altre sense cap objecte determinat a seguir.
“La vida incerta” és un poema publicat per Josep Carner en el seu recull de poemes “La primaveraal poblet” de l’any 1935.
El tema del poema és la vida i el pas del temps. El tòpic seria l’homo viator o bé el tempus fugit. Parla d’escenes i sensacions copsades durant el període primaveral i...
La vida incerta
El riu s'emporta en fulles fatigades
botí flairós que broda son setí.
Ve el sol roent, després les maltempestades;
després, es farà gebre el serení.¿L'abril encara tornarà a ma cleda
guarint de xiscles? I, en florint els sots,
¿deixaré pel cucut en la verneda
el caliu d'argelagues i capçots?
O bé en l'hivern, quan, l'alta nit vinguda,el cremallot, per son esglai batut,
mori en espeternec, i, mai planguda,
xiuli per un forat la solitud;
quan buits camins arribin a cruïlla
sense petjades a bescanviar,
i a lloc gras,vermenós, corri la guilla
i deserti les serres el senglar,
¿me n'aniré tot sol, no vist rodaire,
closos els ulls com per al dolç dormir,
sense plany de la terra ni de l'aire,
vers una primavera sensefi?
Vocabulari complex i dificultós
Setí: teixit fi i brillant de seda, cotó o lli, que s’utilitza per fer folres
Maltempsada: fa mal temps, un temps infernal
Gebre: són els cristalls de glaçque es formen a causa del fred de la nit a partir d’un vapor d’aigua que primer es transforma en gotes molt petites i després es congela a la superfície dels cossos que són a l’aire lliure
Cleda:lloc tancat amb llistons o canyes per tenir-hi bestiar, aviram, etc.
Sots: forats fets al sòl de manera natural o artificial
Argelagues: arbust espinós de poques fulles i amb flors petites
Capçots:ocells
Cremallot: tros de fusta o de quelcom que està cremant-se
Esglai: por causada per la imminència d’una desgràcia sobtada
Batut: cop fort
Espeternec: moure amb força les potes o les camesPlanguda: lamentada
Rodaire: que va d’un costat a l’altre sense cap objecte determinat a seguir.
“La vida incerta” és un poema publicat per Josep Carner en el seu recull de poemes “La primaveraal poblet” de l’any 1935.
El tema del poema és la vida i el pas del temps. El tòpic seria l’homo viator o bé el tempus fugit. Parla d’escenes i sensacions copsades durant el període primaveral i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.