Julia

Diari d’una típica adolescent

Dijous, 15 de septembre

Hui ha sigut el primer dia d’institut després d’unes vacances d’estiu inolvidables i sobretot curtes. A l’institut m’hos an informat mes o menys de les classes, horaris…etc, i a la vesprada, aprofitan que encara no tenim ni deures ni examens, les meues amigues i jo em anat a donar una volta i menjarse l’últim gelat de l’any.
Aquest anyvaig a fer 4º de la ESO i les meues amigues que tenen un any més que jo m’ han comentat que es prou difícil i que m’ho tinc que treballar molt més que l’any pasat així que estic un poc temerosa respecte això, per lo de mes, en casa segueixen les coses igual que sempre, els meus pares segueixen sense entendrem en tot el que faig i acaben discutin per culpa meua i respecte a l’amor, seguisc intentanoblidar a l’única persona que em va fer saber que era allò de l’amor.
Ara, ja que dema es divendres i toca matinar, me’n vaig a dormir pronte, s’acabat quedarme fins a les dos o tres del matí veen pel·licules.

Divendres, 16 de septembre

Primer dia de clase normal, aquest matí no he pogut sentit l’alarma del mòvil de la tremenda son que tenia damunt ja que anit no em podia dormir;acostumada a l’horari de vacances, vaig agarrar la son a les dos i mitja de la matinada.
A l’institut s’han presentat els profesors, alguns els coneixia d’ anys anteriors i d’altres els coneixia de vista o de rumors d’altres alumnes; despres de tres anys al Pare Vitòria d’Alcoi es improbable no coneixer a qualsevol profesor a no ser que siga nou al centre.
A l’acabar les clases a les 2:10 com tots elsanys,mon pare m’espera a la porta de l’institut per arreplegarme amb el cotxe mentre ma mare prepara el dinar a casa.
A la vesprada he anat amb les amigues a comprar material escolar i com sempre a pegar una volta, finalment, hui la son em supera tant que em costa escriure fins aquestes línees, supose que apartir de hui agarraré l’hàbit de gitarme prompte.

Diumenge, 18 de septembre

M’acabed’alçar i són les 12:30 , estic agotadísima ja que ahir, disabte, per a despedirmos de la festa i sobretot aprofitant que tampoc teniem examens ni cap deure les meues amigues i jo vam eixir una estona. Elles s’ho van pasar meravellosament bé, tenen sort de no tindre a cap xic al cap o si el tenen, la relació funciona a la perfección pero jo, vaig vore a Pau i cada volta que el veig i començe arecordar els meus moments de la meua vida amb ell senc que el món es cau damunt de mi.
Pau i jo es vam conèixer fa dos anys a les festes de cocentaina per un simple xoc d’esquenes,sabia que era d’Alcoi perque l’havia vist un par de voltes i no li vaig donar cap importancia però al dia seguent, al conectarme al tuenti tenia una nova petició d’amistad, era ell, a partir d’aquell dia, soles parlant unavolta amb ell ,vaig saber que Pau i jo teniem que estar junts, pareix mentida però aixina son les xarxes socials.
La nostra primera cita va ser estupenda, mai m’havia sentit tant bé amb una persona, ni tan sols amb la meua parella anterior.
Va pasar el temps i Pau i jo vam decidir estar junts, encara recorde que ho vam decidir el dia 2 d’Octubre de 2009, erem els mes feliços, poques voltesdiscutiem i si ho feiem no aguantavem mes de vint-i-quatre hores enfadats, no podiem estar sense voremos més de quatre dies i fins i tot vam pensar el dia de la nostra boda, però, poc a poc i sense jo donar-me conte, Pablo començava a consumir canabis, ell sabia que si m’ho contava seria un problema per a la nostra relació i va decidir no contarme res, però jo notava que no era el mateix de semprei al final vaig acabar adonantme, aquell mateix dia va ser quan li vaig fer decidir entre el canabis o jo.
Ja fa dos mesos de la decisió de Pau i jo no conseguisc llevarmeu del cap, avoltes em parla per a dirme que em troba a faltar i això encara destrueix més els meus intents de poder oblidar-ho; per aquesta raó he decidit escriure aquest diari, per a que quan puga llegir-ho d’aci uns quans...