Kant I Aristòtil

L’observació de les relacions entre els individus que conformen actualment la nostra societat desperta desitjos i inquietuds per tal de millorar-les, fer-les més humanes; i creiem que l’ètica és una
de les alternatives per tal d’aconseguir uns resultats òptims i favorables per a la convivència.
Tots els canvis polítics i econòmics relacionats amb l’onada de neoliberalisme imperant, amb elcapitalisme portat als extrems, han comportat un gran afebliment de la democràcia. Es podria parlar d’una crisi de valors ètics i democràtics que s’ha fet extensiva a tots els àmbits de la nostra
v i d a .
En aquest treball hem volgut d’alguna manera fonamentar una ètica pràctica adaptada a l’actualitat. És a partir de l’exposició dels dos grans plantejaments ètics de la història de la filosofia:l’ètica
material d’Aristòtil i l’ètica formal de Kant. Hem volgut integrar algunes de les seves aportacions
més positives per conformar el nostre projecte ètic.
I en una última part portem a la pràctica el nostre treball amb el tractament de diversos problemes
ètics de l’actualitat, com ara la clonació, la suplantació del dret per la ciència i la gestió empresarial
de la sanitat; i a partir delcomentari d’alguns articles de premsa on es reflecteix la realitat del nostre món, en fem una valoració sota una visió ètica.
L’ÈTICA D’ARISTÒTIL
Aristòtil ens diu que tots els actes de l’home han d’estar orientats cap a un fi, al mateix temps de
posseir un sentit i un valor que els doni un caràcter i una justificació. Per aquest motiu afirma que
tots els actes que fem a la nostra vida tenen coma finalitat aconseguir la felicitat.
Encara que el concepte de felicitat resulta bastant ambigu, allò que Aristòtil deixa ben clar és que
l’home feliç és aquell que obra segons la virtut. I la virtut moral neix de l’hàbit i dels costums, amb
la pràctica reiterada d’aquesta es va configurant el nostre êthos o caràcter moral.
L’home té la necessitat de fugir tant de l’excés com del defecte.L’acció ha d’estar executada segons el punt mitjà que dista dels dos extrems relatius. Amb aquesta definició de la virtut, Aristòtil
busca l’equilibri i l’harmonia necessària en la relació entre els sentiments i la raó. Es vol posar fi al
conflicte raó-passió que regeix la vida de l’home.
L’educació, segons l’estagirita, ha d’estar encaminada a aprendre a elegir el punt mitjà entre dos
extremsperquè ens configuri un acte virtuós. Mitjançant el costum de la pràctica de la virtut des
de la joventut, l’home aconsegueix la felicitat com el seu fi suprem.
L’ÈTICA DE KANT
L’ètica de Kant és una ètica formal perquè no consta de cap contingut moral. Ja que la seva tasca
és fonamentar la moral que pretén ser universal, l’objecte d’estudi ha de ser la forma moral i no el
contingut d’aquesta.No ha de ser pretensió de l’ètica introduir continguts morals, sinó que ha de
proporcionar un procediment lògic que convingui a la forma moral. Mentre que l’ètica material ens
diu el què hem de fer, l’ètica formal ens diu com ho hem de fer per actuar correctament.
És mitjançant la voluntat amb la qual l’home conforma el seu caràcter i es comporta segons els
criteris que racionalment s’haprescrit. La bonaLa bona voluntat no és bona per allò que ella fa o pelsresultats que obté, sinó que és bona en si mateixa únicament pel fet de voler. La utilitat no és un
criteri amb el qual es pot mesurar la voluntat, ja que aquesta consta d’un valor absolut en si mateix. Ens trobem que una acció, perquè sigui moralment acceptable, ha d’estar fonamentada en el
principi de voluntat de l’individu iconsegüentment el compliment del deure o imperatiu moral.
Kant formula l’imperatiu categòric: “Actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal”, pensant a solucionar la despossessió de la
voluntat de qualsevol inclinació que pugui fer perdre el seu valor moral als nostres actes. Es caracteritza per manar una acció sense...