La bogeria (resum)

La bogeria de Narcís Oller
Capítol 1

El narrador i l’Armengol, un company d’aquest, com feien cada vespre després d’haver sopat, van quedar per a donar un tomb i per anar al Cafè de les Delícies, llavors un dels millors de Barcelona. D’aquesta manera, l’Armengol li presentaria en Daniel Serrallonga, ja que feia temps que el volia conèixer. Quan van arribar-hi no van veure en Serrallonga, peròes van fixar que hi escassejaven les dones. Més tard, el van trobar assegut al mig de la sala llegint atentament un diari que tenia entre mans. En Daniel Serrallonga era un estudiant de perit agrònom. Era un home més gran que ells, aproximadament tindria vint-i-cinc anys. Era alt, prim i pàl·lid. De cap gros, front bombat, celles borroses i ulls rodons de nina grisa. Mai no abandonava el seubastó de porra de ferro i tampoc la seva pipa. Al narrador li va cridar l’atenció en Daniel Serrallonga per les seves estranyes maneres, explicades temps enrere pel seu company. L’Armengol va quedar-se parat davant en Serrallonga, per tal de donar-li la bona nit i a més, fer-li un ensurt. Li va clavà un cop fort al diari, i l’estudiant va respondre violentament, agafant el diari amb la mà esquerra iamb l’altra, una ampolla d’aigua amb la intenció d’amenaçar-lo. Però, l’Armengol es va fer perdonar amb un somriure simpàtic i en Serrallonga va deixar l’ampolla de vidre. Aleshores, un cop la situació es va alleujar, l’Armengol va presentar el seu company a en Serrallonga i es van asseure a banda i banda de l’agrònom. Més tard, l’Armengol va fer un pessic al braç d’en Daniel, aquest va reaccionarinsistint que li trenqués les ulleres, però l’Armengol va sorprendre’l amb una abraçada.
Al cap d’una estona, en Serrallonga va començar a exaltar-se. Ell solia parlar baix, tot i que, fos habitant de Vilaniu, poble de cridaners. Però, cada vegada anava aixecant més la veu fins arribar a ratllar la imprudència. L’Armengol i el narrador es penedien d’haver-lo estat punxant durant tota l’estona. Vaarribar el comandant dels Mossos al cafè, un home alt i gros, i com en Daniel Serrallonga va fer-se el valent, aquest va ser empresonat perquè es va enfrontar a un Guàrdia Civil. En Daniel va ser empresonat a l’històrica torre de la Ciutadella.
Cada tarda, l’Armengol i el narrador anaven a visitar-lo a la torre i en Daniel els donava uns missatges revolucionaris perquè els publiquessin.L’Armengol i el seu company van fer creure a en Daniel Serrallonga que li publicarien, amb el pseudònim de El Barricadero, tot el que escrivia a la presó.
Però, un dia en Serrallonga va sortir de la presó i va anar a visitar a l’Armengol a casa seva. En Serrallonga li va demanar que li ensenyés totes les seves publicacions i l’Armengol li va dir que no les tenia i va posar l’excusa de que les va deixar a unamic. Així, aquest va aconseguir que el pobre Daniel es quedés amb l’esperança de rebre a Vilaniu el que mai no havia existit.

Capítol 2

El narrador estava espantat i tenia por que en qualsevol moment en Daniel Serrallonga aparegués i els apallissés amb el seu bastó. Però, l’Armengol, calmat i gens preocupat va tranquil·litzar la situació d’angoixa del narrador, proposant-li una solució. Vaexplicar-li que durant deu o dotze dies mantindrien el silenci, i al final, ell li enviaria una carta a en Serrallonga comunicant-li que no encara no tenia el rebut del plec en què li havia enviat aquells diaris. Més tard, el narrador pensant amb el que li havia explicat el seu amic, no va quedar convençut.
Quan van passar quinze dies, el narrador es va trobar amb el seu amic, l’Armengol, tristi dolorit. Aquest li va entregar un sobre, on hi havia un paper que anunciava la defunció de don Ignasi Serrallonga, el pare d’en Daniel Serrallonga. Tots dos es van prendre la mort del pare d’en Daniel Serrallonga com a conseqüència de l’empresonament del seu fill i dels disgustos que aquest li donava.
Més tard, el narrador i l’Armengol es van trobar a un estudiant de medicina de Vilaniu,...