La bogeria

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 11 (2585 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 11 de enero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
1- Introducció
Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família materna en un ambient molt liberal. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. De tendències liberals durant la seva joventut, aviat es desentengué de la política i acabà integrant-se dintre la societat de la Restauració. Fou oficial de secretaria de la Diputació deBarcelona i, més tard, procurador de tribunals. Començà a escriure en castellà, però l'espectacle dels Jocs Florals de 1877 -els del triomf apoteòsic de Verdaguer i de Guimerà- i la influència del seu cosí, Josep Yxart, el varen decantar cap al conreu de les lletres catalanes. S'incorporà a la revista "La Renaixença" i freqüentà el grup de L'Avenç. Dins de la seva obra podem marcar tres etapes. Laprimera s'obre amb Croquis del natural (1879), recull de quatre contes i La papallona (1882), obra que té la importància de marcar l'inici del naturalisme a Catalunya; el mateix Zola en prologà l'edició francesa. Després escriví un altre recull de contes, Notes de color (1883), L’ escanyapobres (1884), Vilaniu (1885) i la seva obra més ambiciosa, La febre d'or (1890-1893). Fou una època d'èxitsdurant la qual exercí una influència decisiva en la literatura catalana, mantingué relació amb les figures principals, nacionals i estrangeres del món de les lletres i col·laborà en diferents revistes: "La Renaixença", "La Il·lustració Catalana" i "L'Avenç". La segona època d'Oller (1893-1906) és coetània del Modernisme i del segon naturalisme català. L'autor començà a trobar-se desplaçat i la sevainfluència disminuí, bàsicament per dues raons: la mort d'Yxart i Sardà, els seus mentors, i la de mostrar-se en contra de les darreres tendències del Modernisme. En aquesta època escriví una petita peça teatral, titulada La brusa (1899), un recull de contes, Figura i paisatge, (1897) i dues novel·les: La bogeria (1899), l'obra més naturalista de l'autor, que té com a tema el determinisme biològic,i Pilar Prim (1906), una novel·la psicològica. La tercera etapa es pot emmarcar des de Pilar Prim fins a la seva mort, quedant arraconat pels noucentistes. Les obres que escriví en aquesta època foren Rurals i urbanes(1916), Al llapis i a la ploma (1918), Renyines d'enamorats (1926) i les seves Memòries literàries, publicades pòstumament, el 1962.
Moviment: Naturalisme. De 1850 a 1890. Fruitd'una violenta reacció contra el romanticisme, les seves tendències comencen a despuntar discretament en el robust Realisme (no exempt de tota mena de gèrmens romàntics) de l'art de Balzac. S'acusà en les seves línies essencials i arriba a la perfecció de la realització tècnica dels seus ideals estètics en l'obra de Flaubert, i degeneren en la monstruosa deformació de les doctrines de l'escola queinspira l'obra d' Emile Zola.

Època: S. XIX. Acabà la guerra de Cuba, en el llibre s'explica les crisis socials i polítiques del moment: els moviments carlistes, les detencions per escàndols…
L'acció comença al 1868 i finalitza amb la mort de Serrallonga al 1880.

2- Desenvolupament
1. Explica el desenvolupament de la novel·la.
Aquesta novel·la, breu i ben aconseguida, es basa en unfet real que l'autor va conèixer de prop: la mort d'un seu client. A la novel·la, un ric propietari de Vilaniu , de caràcter idealista i romàntic, pateix un lent i indeturable procés d'alienació mental. El protagonista és Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim durant la revolució de 1868, i l'acció transcorre entre Vilaniu i Barcelona. De fet, l'admiració pel general Prim no deixade ser un tret autobiogràfic , i aquesta admiració pel general reusenc reapareix a la darrera novel·la, quan la protagonista agafa el mateix cognom: Pilar Prim. El narrador no és omniscient, sinó que és un dels personatges de la novel·la. Enfront de l'idealisme de Serrallonga, es contraposen el racionalisme estricte de Giberga, l'estudiant de Medicina, i l'actitud més humana, a voltes gairebé...
tracking img