La consciència com a producte social en karl marx

La consciència com a producte social

En el text, tant bon punt iniciem la lectura, ens trobem davant del centre de debat epistemològic latent en les diferents corrents filosòfiques predominants en el moment històric. La consciència, terreny essencial a l’ intentar definir el subjecte en les diverses tendències, és afirmat per Marx com un producte social. Dos paraules : producte ( és a dirquelcom que esdevé com a conseqüència de) i social ( per tant necessitat d’ una comunitat en la que manifestar-se). Marx presenta la seva pròpia visió del món, de l’ home i de la història, i intenta donar un pas més en la clarificació racional de la consciència que va iniciar la Il·lustració.
La realitat, per a Hegel, era un producte del pensament, considerat subjecte, respecte a la primera queseria l’ objecte. Però el subjecte és allò més important en tant en quant tot el que és objecte no és més que expressió, exteriorització i manifestació del subjecte. Per a l’ idealisme la idea o esperit (el subjecte) origina les diverses formes de realitat, i aquí radica la seva tesis epistemològica. Les idees, repetim, són els subjectes que originen els diferents objectes de la naturalesa. Ambaquesta premissa com a punt de partida, ja podem afirmar, seguint a Hegel, que la realitat és un sistema racional. I l’ home per aquest filòsof és fonamentalment raó entesa com esperit o autoconsciència. Marx podríem dir que fa aterrar els plantejaments de l’ idealisme, fent-los baixar dels conceptes, abstractes, a la realitat, concreta. Ja en aquesta primera definició de consciència (producte social)en Marx no parlem de l’ home, sinó dels homes, que habiten en un moment i en un lloc determinat. Criticarà de Hegel aquesta abstracció, i aquesta critica, a més, l’ ampliarà a tota la filosofia nascuda fins el moment.

“Los filósofos hasta ahora se han limitado a interpretar, de muy diversas formas, el mundo; pero lo que importa ahora es transformarlo”
Seguint a Delacampagne ens fixem queaquesta frase té una part pejorativa, amb un subjecte definit (els filòsofs) i una segona, de proposta, positiva, que potser expressament no en té – de subjecte-. Als filòsofs no els pertoca realitzar aquesta acció, i potser, per això, tal com comenta Delacampagne, Marx no va volgué mai fer filosofia.
Però al seguir desgranant aquesta definició ens trobem també amb una crítica al mecanicismematerialista de Feuerbach. Criticarà d’aquest la incapacitat d’ entendre el món com un procés, com a matèria subjecta a desenvolupament històric. És evident. Quan Marx defineix la consciència com a producte SOCIAL, està rebatent les tesis del mecanicisme que conceben la naturalesa humana seguint la lògica de la pròpia naturalesa, a saber, la repetició eterna de moviments mecanicistes. L’ home, per a Marx,en el materialisme de Feuerbach, està mancat de la seva orientació pràctica, i això perquè es concep com un ésser contemplatiu, l’essència del qual la situa fora de la història, al marge de la societat. Des de la crítica marxista, el materialisme de Feuerbach no deixava de ser un idealisme disfressat. Si es considera a l’home separat o independent de les seves relacions socials i de la història,el convertirem en un individu desencarnat , fora d’ un món real, històricament sorgit i històricament determinat, i serà per tant, un individu irreal. Amb la definició de consciència com a producte social, Marx situa l’essència del subjecte integrada, originada, i fomentada en els ciments de la realitat dels homes concrets. Queda clara, doncs, la seva postura respecte de Hegel i de Feuerbach.La naturalesa de l’ home consisteix en la producció de la seva vida. Això li obliga a relacionar-se amb la naturalesa i amb els demés homes, relació natural i relació social respectivament. En quant a ser natural humà, l ‘essència de l’ home no és una naturalesa fixa, estàtica, tancada, sinó que ans al contrari s’ ha d’ anar fent al ritme de la seva progressiva realització humana.
El seu...