La crisi alimentària global urgeix posar en pràctica un sistema de governança democràtica mundial

Assignatura de Lliure Elecció, ALE, de la UPC: PROBLEMÀTIQUES GLOBALS

PTV.1

Us adjunto a continuació el text d’un comunicat públic d’una xarxa d’ONGs en relació a algunes crisis (observeu que és de l’any 2008). Es tracta de que el llegiu per tal que, ben aviat, pugueu respondre amb rapidesa un petit qüestionari que us enviaré en relació als seus continguts.

30/05/2008

La Crisialimentària global urgeix posar en pràctica un sistema de governança democràtica mundial
Els sotasignats, per iniciativa del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil —UBUNTU, volem mostrar la nostra profunda preocupació i més enèrgica protesta per haver arribat a un situació tan greu i previsible en un tema crític com és el de l'alimentació de la població mundial. Aquesta situació posa de manifest elfracàs — en l'aspecte financer, mediambiental, cultural i moral — de l'actual sistema econòmic, que ha substituït els valors universals per les lleis de mercat i que reflecteix la debilitat de les Organitzacions Internacionals, causada per la manca de suport dels països més poderosos. En efecte: ● El juliol de 2002, en un comunicat individual de Federico Mayor emès en el context del Fòrum UBUNTUdesprés de la celebració de la 2a. Cimera Mundial sobre l'Alimentació Humana —un de tants antecedents de la propera Cimera Mundial sobre Seguretat Humana de la FAO que tindrà lloc el juny de 2008— es va dir, entre d'altres coses: a. S'ha produït una situació que apel·la a les nostres consciències: mentrestant moren de gana desenes de milers de persones cada dia, en la 2ª Cimera Mundial nos'aconseguí adoptar les mesures necessàries per eradicar aquest

autèntic "genocidi silenciós" ni els països més desenvolupats mostraren la voluntat política que es requereix per combatre les causes que l'originen. ... Quantes dones, nens i gent gran morirà per les decisions que no s'han pres? b. Centenars de milions d'éssers humans passen gana actualment. Mentre els països més poderosos incrementenles inversions en armament, despeses militars i seguretat internacional, es nega a aquesta part tan important de la Humanitat els recursos de tota índole- incloses la formació, coneixement i tecnologies apropiades- necessaris per a la supervivència. c. Mentre les regions més afavorides protegeixen la seva producció agrícola amb enormes recursos financers, els països empobrits es veuen forçats aliberalitzar els seus mercats agrícoles. Les polítiques d'ajust del Fons Monetari Internacional (FMI) i la liberalització del comerç mundial promoguda per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) han conduït la major part d'aquests països a reduir els aranzels agrícoles i els subsidis als productors, afirmant que el mercat és qui ha de solucionar els seus problemes. d. Cap Nació no està exempta deresponsabilitat: és inadmissible que es transfereixi "al mercat" deures morals i responsabilitats polítiques que corresponen als governants democràtics. La necessitat urgent d'uns codis de conducta mundials en el marc jurídic ètic d'unes Nacions Unides degudament reformades és, per tot això, una imperiosa exigència.

Què venia succeint i què ha succeït des de llavors?
● La població mundial no parad'augmentar— tot i que de forma més moderada al llarg
dels darrers anys — i, en conseqüència, segueix i seguirà augmentant la necessitat d'aliments al món. L'augment de població es produeix fonamentalment al sud, on la demanda actualment és major i on, per tant, també ho serà en el futur. En aquest sentit, a. El fort creixement econòmic d'alguns països emergents ha produït un lògic i bruscincrement de la demanda de cereals associada a l'augment del consum de carn, llet, ous ... és a dir, associada a un major desenvolupament. Aquesta contribució a la demanda de cereals suposa un augment de pressió sobre aquest mercat, que necessita, clarament i sense demora, una regulació a escala mundial. b. L'augment de la demanda d'aliments no satisfeta al sud es traduirà, de ben segur, en més...