La Crisi Del Sistema De La Restauracio

10.LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIO
1.EL REFORMISME DINASTIC
1.1. EL fracs del primer govern regeneracionista
El 1899 la reina regent, Maria Cristina, va atorgar la confiança per formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. va im¬pulsar una política reformista i va donar entrada a algunes figures alienes a la política anterior, com el general Camilo Polavieja i el líderdel conservadoris¬me catal, Manuel Duran i Bas. Així, es va proposar un projecte de descentralització administrativa 1 una nova política pressupostària que augmentava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous per poder pagar els deutes contrets durant Ja guerra de Cuba.
Les noves càrregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protestaa Catalunya pel setembre del 1899: els comerciants, bàsicament de Barcelona, es van negar a pagar la contribució trimestral. Va ser la protesta coneguda com a Tancament de Caixes. Un mes més tard ei govern va prendre la determinació d’embargar els morosos, però l’alcalde de Barcelo¬na, ei doctor Bartomeu Robert, es va negar a executar els embargaments i presentà la dimissió. Ei moviment va donarlloc a una vaga general de comer¬ciants que es va estendre a Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca. Com a resposta, ei govern va empresonar els morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona durant disset mesos i va declarar l’Estat de guerra. En desacord amb les mesures repressives, Duran i Bas i Polavieja van dimitir els càrrecs que ocupaven al govern.
El Tancament de Caixes vainiciar una dinàmica que significà ei trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i els partits dinàstics; alhora el catala¬nisme va començar a consolidar-se com a alternativa a la caduca política de la Restauració. També va posar fi a l'esperit de regeneració, que havia durat es¬cassament un any, i ei 1901 es va reprendre ei torn dinàstic.
1.2. Les reformes de Maura i Canatejas
EL1902, quan va fer setze anys, el monarca Alfons XIII va pujar al tron. Aquest moment va coincidir amb una renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics. L’any 1903 va arribar al capdavant del Partido Conservador Antoni Maura, i la mort de Sagasta va consolidar Jose Canalejas com a líder del Partido liberal. Aquesta era una nova generació de politics influïda pel regeneracionisme que vaimpulsar els projectes de reforma.
Ei 1904 el conservador Antoni Maura es va convertir en cap del govern i va impulsar un projecte polític: “revolta des de dalt”,que defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern per impedir que ho fes una revolta popular. Va intentar dotar el sistema d’una nova base social, “masses neutres', pretenia configurar un Estat fort, capaç degovernar i desbancar la vella casta de cacics i impedir que les classes populars adquirissin gaire protagonisme. En el seu segon govern va promulgar una nova llei electoral, no va aconseguir aniquilar la corrupció, però va fer mes difícil el frau electoral. Es va intentar d’atreure cap al regim catalanisme moderat i es van signar acords amb la Lliga Regionalista per dotar de mes autonomia els ajuntamentsi les diputacions (Projecte de reforma de l’administració local). Maura va aprovar algunes lleis socials, Llei del descans dominical, va crear l’instituto nacional de Previsión, dedicat a les assegurances obreres. Va adoptar mesures econòmiques per reactivar la industria; la llei de colonització interior per estimular l’agricultura.
L’any 1910 Jose Canalejas va formar un nou govern liberal. Vaaprofundir la separació de l’església i l’estat. Va promulgar la “Ley del Candado” que limitava l’establiment a Espanya de nous ordes religiosos. També es va reformar la Llei de lleves, que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl•lic i es van promulgar un seguit de lleis per millorar les condicions laborals, com la normativa sobre el treball de les dones. Es va...