La Crisi Del Sistema De La Restauració

UNITAT 10: LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10.1 El reformisme dinàstic 10.2 Les forces de l’oposició 10.3 Catalanisme i republicanisme 10.4 La Mancomunitat de Catalunya (19141925) 10.5 La crisi del 1917 10.6 La descomposició del sistema 10.7 La dictadura de Primo de Rivera (19231930)
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 1

10.1 EL reformisme dinàstic
• El primer governregeneracionista (Silvela, 1899) va fracassar arran de la repressió de la protesta dels comerciants barcelonins per la pujada d’impostos, el Tancament de caixes. • El 1901 es reprengué el torn dinàstic, i el 1902 s’entronitzà Alfons XIII, major d’edat amb 16 anys. Els nous líders dels partits dinàstics foren Antoni Maura (conservador) i José Canalejas (liberal), influïts pel regeneracionisme. • Maura vaintentar una “revolució des de dalt”, reformant la llei electoral (1907), incorporant a la política les classes mitjanes (“masses neutres”), aprovant algunes mesures socials i d’estímul econòmic; però va caure per les protestes arran de la repressió de la Setmana Tràgica. • Canalejas va practicar un major reformisme social. Fou assassinat el 1912.
*Consultar documents de les pàgines 216 i 217HISTÒRIA - INS Serra de Marina 2

10.2 Les forces d’oposició
10.2.1 Republicanisme i lerrouxisme • El republicanisme va ser la força principal d’oposició parlamentària, però estava dividit. La Unió Republicana de Nicolás Salmerón va aconseguir coalitzar-se amb Solidaritat Catalana el 1907, però s’hi va despenjar un líder puixant a Barcelona, Alejandro Lerroux. • Aquest propugnava la reforma delsistema mitjançant un discurs demagògic molt ben acollit per les classes populars. Reivindicava l’anticlericalisme i l’anticatalanisme (català = patró explotador). El 1908 va presentar-se a tot l’Estat encapçalant el Partido Radical. 10.2.2 Carlisme i tradicionalisme • Les diferents tendències no van reunificar-se fins a la creació de la Comunió Tradicionalista el 1931.
HISTÒRIA - INS Serra deMarina 3

10.2.3 Les forces obreres: socialisme i anarquisme. • El PSOE va créixer en militància i va aconseguir el seu primer diputat el 1910. El sindicat socialista UGT va arribar gairebé a un quart de milió d’afiliats el 1920. Un sector del socialisme, simpatitzant del bolxevisme soviètic, va fundar el Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’any 1921. • L’anarcosindicalisme es va aplegar a l’entornde Solidaritat Obrera (1907), una federació que impulsa el 1910 el naixement del sindicat CNT (Confederació Nacional del Treball). Defensava la promoció d’una vaga general revolucionària que acabés amb l’Estat i el capitalisme. • Liderada per gent com Salvador Seguí (“El Noi del Sucre”), Àngel Pestaña i Joan Peiró, el 1915 era el primer sindicat a Catalunya, València, Saragossa, Andalusia ilocalitats del nord peninsular. El 1919 ja tenia 700.000 afiliats.
*Consultar documents de les pàgines 218 i 219
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 4

10.3 Catalanisme i republicanisme (1901-1909)
10.3.1 La consolidació de la Lliga Regionalista • El partit hegemònic al si del catalanisme de l’època era la Lliga Regionalista, amb Prat de la Riba com a ideòleg (La nacionalitat catalana) i Francesc Cambócom a portaveu al Congrés. Bona part dels dirigents eren possibilistes, partidaris d’acords amb el govern en benefici de les corporacions econòmiques i d’avenços autonomistes. Els intransigents abandonaren el partit el 1904, arran d’una visita del rei que no fou boicotejada pels regidors barcelonins. Escindits com Jaume Carner o Lluís Domènech i Montaner crearen el 1906 el Centre NacionalistaRepublicà 10.3.2 La coalició Solidaritat Catalana • El 1905, arran de la publicació d’un acudit irònic, els militars assaltaren impunement les redaccions de Cu-cut! i La Veu de Catalunya. El govern, a més, va elaborar la Llei de Jurisdiccions, atorgant a la justícia militar les competències
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 5

per jutjar els casos considerats d’ofensa contra la pàtria. • La...