La Cultura

LA CULTURA   Donar-li un significat, o bé explicar que entenem per cultura, pot ser a la vegada tan senzill com difícil, i podríem explicar-la de diverses maneres, de diferents punts de vista, segons l´opinió de cadascú o basant-nos amb les principals idees de grans personalitats de la història. Però sempre pot variar o es pot interpretar de diferent manera si ho contextualitzem en un llocdeterminat o en un moment històric destacat. M´ha costat començar aquest exercici, ja que francament, un munt d´idees i visions m´han vingut al pensament però al moment d´expressar-ho, m´ha costat poder-ho explicar d´una manera simple i entenedora, i més després de tot el que s´ha anat explicant durant el curs, i que m´ha fet veure i pensar moltes coses d´una manera diferent a com les enteniaconceptualment. Sense anar més lluny, a mi m´agrada i en cert punt comparteixo el pensament d´en Ferran Mascarell: “La cultura és el conjunt de coneixements i valors de cada moment històric, acumulats –conscients i inconscients, dominants o secundaris, en qualsevol cas interactius entre si i amb els principis de la vida política o econòmica. Produïts per un conjunt de pràctiques individuals i col·lectives(institucions: escola, estat…) que son històriques ( es a dir, canviants a la historia).”1 Però no s´ha d´obviar el significat originari de cultura, que podríem dir que era el cultiu de l´ànima, de la ment; però amb el temps ha anat canviant de significat. Podem trobar diversos significats, en funció del lloc, època, etapa o moment històric. Tanmateix, si mirem el diccionari de la llengua catalanade l´Institut d´Estudis Catalans, ens defineix cultura com: 1 1 f. [LC] Acció de cultivar; l’efecte. 1 2 f. [LC] [PE] Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, de viatges, d’experiència, etc.

                                                        
1

Ferran Mascarell. La cultura en laera de la incertidumbre. Sociedad, cultura y ciudad. Roca editorial. 2005. P. 139

2 1 f. [LC] [AN] [PE] Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble. En canvi, si ens basem amb la paideia grega, cultura per als grecs, o que la cultura ve d´aquest terme, queel podem entendre també com a educació o formació, i d´aquí ve la cultura; o com a ideal de cultura podem entendre també l´ideal d´una comunitat. Per tant, com més ens hi endinsem, més busquem el significat o el que pensen diferents personatges de la historia, crec que més complicat es trobar una sola definició al terme de cultura, i podríem tenir una concepció cada vegada més àmplia i a la vegadaconfusa. Ja des de temps de Ciceró que s´utilitza aquesta paraula, i com aquest la canvia de concepte per Humanitas, però tot ens ve a portar al mateix camí. De totes maneres, crec que si es pregunta el significat a qualsevol persona del carrer, estaria d´acord amb el significat que ens dona el diccionari de la llengua catalana. Però a més jo ho ampliaria amb el que s´ha anat comentant a classe.Segons l´ideal grecoromà, els essers humans som cultura, i conrear la nostra pròpia cultura, augmenta les possibilitats de l´existència de la col·lectivitat. Ja molt més tard, veiem com en la il·lustració, el seu imperatiu és Sapere aude, on la cultura és l´instrument per al qual l´home s´emancipa de la natura. I d´aquí, al pensament de Rousseau, on diferencia ben bé el pas de la natura a lacultura; així si en l´estat de natura, és bo, no té el mal, i hi ha llibertat i igualtat, veiem com la cultura introdueix la guerra, la desigualtat. Per tant ja podem fer una diferència, cultura-natura. Discrepo am Rousseau, jo no crec que l´home sigui bo per naturalesa. Però també podem citar a Freud, on per a ell al cultura pot arribar a ser una entitat de doble cara, que en podem treure el millor...