La Democràcia Electrónica

La democràcia electrónica

Jordi sànchez i pecanyol

Guillem Fort Barberà
1r BAT B
Filosofia
14/04/12

Sànchez i Picanyol, Jordi: La democracia electrónica
Ed. UOC Col. VULL SABER BARCELONA 2005

Abstract:
Aquest llibre en mostra: el perquè molts ciutadans no es senten representats en el sistema polític vigent; com serà la democràcia del futur iquin paper hi tindrà Internet; quins són els arguments a favor i en contra de la democràcia electrònica; que no podrà fer Internet per millorar la democràcia; perquè en algunes democràcies les transformacions socials, com l’aplicació ‘Internet a la política s’adapten millor; quins exemples de democràcia electrònica s’han dut a terme en altres països; que és, quin futur té i com funciona el votelectrònic.

Què pot aportar internet

La dominació més comuna per a referir-se a la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i en particular a Internet, en l’acció política ha estat la de “democràcia electrònica”, que és una traducció literal de l’expressió anglosaxona e-democracy. No és aquesta identificació la que més ens satisfà a l’hora de definir l’impacted’Internet sobre la política ja que, entre d’altres motius, dóna per fet que es modificarà alguna cosa de substancial en el model liberal democràtic vigent com a conseqüència directa de la utilització de procediments tecnològics.
Es veritat, però, que l’expressió “democràcia electrònica” ha fet fortuna en múltiples àmbits, gràcies a la munió d’altres denominacions d’activitats socials de tota menaque s’han anat definint amb l’objectiu electrònic (e-business, e-lerning, e-bank, e-commerce). I també és veritat que altres denominacions utilitzades per definir l’impacte que Internet pot tenir sobre l’activitat política no són més aclaridores (ciberdemocràcia, democràcia digital).
La denominació de “democràcia electrònica” s’usa per referir-nos a relacions polítiques per mitjà de a xarxa,però fem-ho conscients que Internet, cm a instrument o vehicle, no aportarà cap canvi si paral·lelament no es produeix un acte de voluntat de transformació de les formes democràtiques actuals.
Les experiències de democràcia electrònica són cada vegada més nombroses i que en un futur no gaire llunyà n’hem de preveure u increment significatiu tant per l’augment de les connexions a Internet com perles potencialitats que la xarxa ofereix.
No s’aprofita, excepte en comptades ocasions , la interactivitat. El que es desprèn d’una anàlisi dels espais web de les institucions polítiques és que no han creat nous mecanismes de participació ciutadana.

CRISIS I OPORTUNITATS

No es cap secret dir que la forma i els fonaments del govern tradicional estan en crisi. És la mateixa idea de lademocràcia allò que avui està èndent de reformulació.
Dos dels principals fonaments a partir dels quals les nostres democràcies funcionen des de mitjan segle XIX són el govern representatiu i la centralitat o superioritat d’aquest govern davant qualsevol altre actor. Avui, per aquestes causes molt diverses, aquests dos fonaments són davant d’una important crisi. Probablement el problema principal quegenera aquesta crisi és l’escassa coordinació entre les noves demandes socials i les formes de govern tradicional. S’intueixen dos sistemes de codis, tant de pensament com de funcionament, molt diferents entre si. El problema es presenta quan per a resoldre noves demandes coma resultat d’un canvi ràpid i profund, pretenem trobar respostes des de posicions de govern o institucionals clàssiques oantigues. Vet aquí el dilema que cal afrontar: nova societat davant de vella política.
La política en la seva expressió màxima, és a dir, el govern de la comunitat, no ha canviat en els aspectes bàsics concebuts des de l’origen del liberalisme democràtic. I si ho ha fet, ha estat mol lentament, tan lentament que els canvis són, en general, inapreciables i no generalitzats. El model representatiu...