La Família Xinesa

"A. Les característiques de la família xinesa
La família xinesa tradicional no tenia només una important dimensió socio-econòmica, sinó que era també una unitat religiosa. El culte als avantpassats unia als familiars entorn d’unes lleialtats comuns i estructurava la família com un pol religiós, en el que el pare de família era al mateix temps el principal sacerdot. Dins de la família laordenació generacional hi era molt important i això explica el respecte pels vells a la societat xinesa. L’ideal, que era el de tres generacions sota la mateixa teulada, es complia sobretot en el cas dels rics i no sembla haver estat el model real al llarg de gran part de la història xinesa: de fet en el darrer mil·lenari a la immensa majoria de cases xineses hi vivien nuclis reduïts de 5 o 6 persones. Lasubordinació interna seguia estrictament els cànons confucians: els fills obeïen als pares, les dones als homes i els germans petits als germans grans. Les dones, que col·laboraven de forma molt activa en la organització econòmica de la família – especialment al camp – es trobaven en un posició molt subordinada. Si bé la pràctica de lligar-los els peus – existent des del segle XI – s’haviaprohibit des de 1902, només va quedar realment obsoleta quan els comunistes van implantar un poder fort a partir de 1949. Les dones tenien molt poc control sobre la seva vida ja que la decisió que més les marcava – la del matrimoni – no estava a les seves mans. Aquesta situació venia agreujada pel fet que en el món xinès no hi ha hagut mai solters. La família era un entramat de relacions que es definienen funció de la seva posició dins del nucli familiar: per això hi ha molts més noms de posició en les famílies xineses que en les nostres, en les que només conservem els dels pares, avis i oncles. Per contra la família xinesa té noms específics per dirigir-se a més d’unes quaranta relacions.Aquesta família tradicional estava ja molt debilitada a totes les ciutats de la costa on les jovess’integraven cada cop més en el mercat laboral, però seguia molt vigent al camp.


B. Els canvis en la situació familiar a partir de 1949
Mao estava decidit a focalitzar totes les lleialtats dels xinesos cap a l’estat i el partit que el representava. A diferència dels altres règims imperials anteriors- que només havien pogut fer arribar el poder de l’estat fins a nivell provincial o comarcal - voliaque l’estat penetrés fins l’últim racó del país i que organitzés fins i tot la vida personal. Per tal d’estimular i controlar la força productiva de les dones xineses, necessitava abolir les pràctiques abusives que les situaven successivament sota la dependència total de pares, marits i fills. La llei del matrimoni de 1950 va representar un canvi radical en la situació de les dones xineses i, detotes les lleis inicials de Mao, va ser la que les famílies xineses, en especial les camperoles, que eren l’aclaparadora majoria, van rebre amb més reticència: els responsables del partit en els districtes rurals van retardar sovint la seva aplicació per por de perdre el suport dels pagesos a la nova ordenació comunista. La llei prohibia explícitament la venda de nenes en matrimoni, abolia l’ús deconcubines, protegia els drets dels nens, fixava els drets econòmics i legals de les esposes i instituïa el divorci. L’autoritat de l’estat va suplantar a la del patriarca familiar, i la força productiva de les dones va deixar d’estar limitada al nucli familiar per integrar-se en el mercat laboral. Tot i que aquesta integració va millorar el status de les dones dins de la família, les disparitatsde gènere no van desaparèixer en el món del treball, on es tendia a assignar a les dones les feines que requerien menys preparació. La reforma agrària i les successives col·lectivitzacions van desposseir als camperols de les seves terres, eliminant d’aquesta forma la base econòmica en que es sustentaven les solidaritats familiars. A partir del Gran Salt Endavant, els espais de vida col·lectiva...