La filosofia com a dissabte, de Miguel García Baró

Miguel García-Baró, o la filosofia com a
responsabilitat absoluta per la veritat

Un comentari amb motiu de la publicació de
La filosofia com a dissabte, de Miguel García-Baró

Miquel Àngel Maria,
Escriptor i professor

Escriure i traduir filosofia en català
L’edició de textos filosòfics en llengua catalana es troba, pel que fa a la quantitat, bastant per davall del que seriadesitjable. En comparació amb altres àmbits especialitzats del coneixement que han aconseguit trobar un lloc en el món editorial en català, la filosofia encara necessita pujar uns quants graons per posar-se al nivell que li correspondria a una cultura amb la solidesa i amplitud de la catalana. Aquest dèficit es produeix en la publicació de textos filosòfics originals en català, en la traducció delstítols cabdals de la història de la filosofia, i també en la traducció dels textos més rellevants de la producció filosòfica actual. Per això és d’agrair —i és un gran encert l’elecció feta— que la Fundació Joan Maragall hagi editat La filosofia com a dissabte, la primera traducció al català d’un llibre del filòsof madrileny Miguel García-Baró.
Abans d’entrar a comentar el pensament de l’autor ioferir unes pistes sobre el contingut d’aquest llibre, voldria detenir-me un moment en l’oportunitat d’aquesta edició. Em refereixo de manera específica a l’excel·lent treball de traducció realitzat per Isidre Ferré. Tot i que no subscriguem la pretensió extrema de Heidegger, que negava la possibilitat de traduir el pensament —per a ell únicament el grec i l’alemany eren llengües plenament aptes per ala filosofia—, la ‘condició lingüística’ pesa d’una manera absolutament determinant en certs autors filosòfics, fins al punt que la seva traducció serà sempre una versió. Traduir-los, doncs, és arriscat. I aquest és el cas de García-Baró: el contingut i la forma de la seva obra formen un continu sense fissures. Diu el que diu i pensa com pensa perquè ho fa en llengua castellana. En un llibreanterior al que ara comentarem, parla amb agraïment d’altres autors filosòfics espanyols del segle XX intensament arrelats en la seva llengua —Ortega, Unamuno, Zubiri—, justament perquè el van portar «en la llengua natal, a les esferes joioses, apassionades i terribles del pensament». Doncs bé, la traducció de La filosofia com a dissabte realitzada per Isidre Ferré, una tasca realment difícil peròreeixida, representa una contribució notable al bagatge terminològic i conceptual filosòfic en llengua catalana. La seva lectura ens permet no sols entendre què diu l’autor, sinó que —i estic segur que això farà feliç García-Baró— condueix a filosofar en català.

Una veu suggeridora i creativa
Amb el títol de La filosofia com a dissabte, la col·lecció Cristianisme i Cultura/Aula Joan Maragall fa,doncs, una aportació exquisida a la nostra cultura. Es tracta d’una mostra excel·lent del pensament d’aquest autor, a qui Francesc Torralba defineix, en el pròleg que obre el volum, com «una de les veus filosòfiques més suggeridores i creatives del panorama filosòfic hispànic dels darrers vint anys».
La filosofia com a dissabte no és un recull de textos anteriorment editats de manera dispersa iara aplegats i traduïts, sinó que es tracta d’un llibre nou i unitari, específicament escrit perquè aparegui primer en català, responent a la invitació de la Fundació Joan Maragall, amb qui el professor García-Baró ja havia col·laborat amb unes conferències. No és una antologia, doncs, però per al lector que s’hi aproximi sense haver llegit mai abans un text d’aquest autor, podem dir que es tractad’una mostra molt representativa del seu pensament.
Miguel García-Baró és professor a la Universidad Pontificia de Comillas, on imparteix història de la filosofia antiga, filosofia de la religió, corrents actuals de filosofia i teodicea. En la seva ja extensa obra publicada hi trobam textos d’introducció al pensament de clàssics grecs, comentaris d’obres filosòfiques de diverses èpoques,...