La formació del professorat

LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
Actualment, els professionals de l’educació imparteixen classes per mitjà de carreres universitàries. El requisit que es demana en l’educació infantil i primària és obtenir la titulació de magisteri. En quan a l’educació secundària, el professor ha d’haver obtingut qualsevol titulació universitària i seguidament haver realitzat el CAP (Certificat d’AptitudPedagògica).

Durant el seu exercici professional, el professor té l’oportunitat de continuar la seva formació mitjançant cursos externs que se li ofereixen, tot i així, no es consideren obligatoris.

En els últims anys s’han sentit (premsa, ràdio, telenotícies) molts casos de conflictivitat a les aules, però no només entre alumnes sinó també entre alumnes i professors. En relació amb la conflictivitats’uneix un factor de gran importància: l’escolaritat obligatòria.
Els alumnes han d’assistir a un centre escolar fins als 16 o 18 anys i el fet de que alguns s’hi sentin obligats (en contra de la seva voluntat) acaba exterioritzant-se i canalitzant-se cap al professor, com el representant més proper de la institució. Llavors el professional a més de professor exerceix també de vigilant d’aquellsque no volen estar al centre.
Un element clau de tot això és que els professors que cada dia han d’atendre dins l’aula als nens que són més conflictius, abans de poder-los explicar la matèria han de solucionar una sèrie de problemes per tal d’aconseguir la mínima estabilitat i pau interior per poder dur a terme la classe. Tot això suposa fer front a problemes socials, les arrels de les qualsestan fora de l’aula i des d’aquesta perspectiva es pot veure com ha evolucionat el paper d’aquests professionals, ja que a més de donar la matèria que pertoca han d’atendre a aquestes situacions.
Però sembla que per la conflictivitat a les aules molts professors i claustres no han sabut buscar nous models d’organització de la convivència i nous models d’ordre més justos on participi tothom.Relacionat amb això un altre aspecte rellevant és el fet que molts professors aprenen a ser-ho, majoritàriament, per assaig i error.
La formació inicial del professor està centrada en els continguts cognoscitius i és per això que els hi manquen les destreses socials necessàries per afrontar les seves responsabilitats en l’àmbit interpersonal i organitzatiu.

Un altre tema és el de la disciplina,del que no se’n parla i quan es fa se’l dissol amb la idea que és el professor que l’ha de saber mantenir. Per aquest motiu, no es plantegen solucions com una formació inicial específica per aquests casos. Conseqüentment, molts recorren a utilitzar estils autoritaris i mesures repressores que solen generar més violència.
Es manté un model de formació academicista, en el qual el futur professorestudia durant cinc anys d’universitat (ara amb el pla Bolonya sis) tots els conceptes necessaris per impartir classes magistrals, llavors es realitza el CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica) o el CCP (Curs de Qualificació Pedagògica) i les oposicions si es vol aconseguir la plaça fixa, però existeix una manca de continguts psicosocials que els professors haurien de tenir per tal de dur a terme lesseves classes amb èxit.
Una vegada conclòs el procés es destinen els professors a diferents escoles on imparteixen classes; en ocasions els pertoquen barris conflictius o pobles apartats de la localitat on viuen, (perquè és on solen haver-hi més vacants).
Molts dels professors senten inseguretat i intenten fer front als primers problemes amb mesures repressives indiscriminades o mètodespermissius que poden augmentar les respostes agressives dels alumnes.
Aquest sistema de formació del professorat manca de continguts sobre com organitzar la classe de manera productiva, com establir i mantenir aquest ordre mínim sense el qual el treball és impossible i com afrontar els conflictes sense caure en situacions on es poden sentir indefensos (així com per exemple, alguns professors que...