La formació de la ue i geopolítica del món actual.
Páginas: 24 (5883 palabras)
Publicado: 5 de diciembre de 2011
TEMA 14: La formació de la Unió Europea.
1.1 Els orígens de l’europeisme:
L’europeisme contemporani va tenir una expansió notable des del final del segle XIX. Hi va haver progressos importants en el terreny d’un dret internacional acceptat per tots els països. Hi van contribuir de manera destacada els Congressos Universals per la Pau i les conferències de l’Haia. Aquestes reunions vanimpulsar l avenç de normes legals acceptades pels països europeus i van reforçar l’idea de que s’havia de millorar la unió entre estats.
La vinculació del moviment europeista amb la pau va avançar molt amb el motiu del final de la Primera Guerra Mundial.
A més, el conflicte va fer evident que la influència mundial dels Estats Units, era molt superior a la de qualsevol país del vell continent.Els governs europeus van prendre consciència de que l’Europa del futur havia d’avançar cap a qualsevol tipus de col·laboració entre estats.
Així, molts empresaris i financers, van donar suport a la creació del moviment unió Paneuropea, fundat a Viena al 1920.
1.2 La creació de la CECA:
El moviment europeista va renéixer amb força desprès de la Segona guerra Mundial. Un nou congrésde l’Haia, al 1948, va aplegar partidaris de la unificació del continent i es va proposar la creació del Consell d’Europa, integrada per deu països. Des de llavors l’objectiu ha estat salvar els principis que constitueixen el patrimoni comú europeu, afavorir el progrés econòmic i social i promoure els drets humans i les llibertats fonamentals.
Un dels primers resultats va ser la creació de la novainstitució, el Conveni Europeu de Drets Humans signat a Roma, el 1950.
Uns segon pas, va ser la creació a l’any 1951, de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), establia un mercat únic, d’aquests dos productes, entre els seus membres(França, Alemanya Occidental, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos) . Era la primera institució, que entre alguns països van acceptar la lliurecirculació d’aquests productes i van delegar un organisme comú a tot el que s’hi relacionava.
1.3 El tractat de Roma i la CEE:
A l’any 1957, els sis països de la CECA signen el Tractat de Roma, que va instituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la comunitat Europea de l’Energia Atòmica. Des de la signatura del mercat, l’objectiu era aconseguir la lliure circulació de mercaderies,serveis, capitals i persones, també el desenvolupament d’una política econòmica comuna.
El Tractat atribuïa a les institucions comunes la competència exclusiva en tres eixos de política econòmica: transports, agricultura comerç exterior.
Durant els anys seixanta es va avançar en la posada en practica d’una Política Agrària Comuna(PAC).
1.4 L’ampliació comunitària:
La transformaciódel nucli inicial dels sis països signats del Tractat de Roma en l’actual UE no va ser gens fàcil en molts moments, que es va pensar que mai no s’assoliria una unió com la que hi ha avui.
Els èxits de la Comunitat van fer que un bon nombre de països demanessin per
unir-se. Al 1973 s’hi van unir Irlanda, el Regne Unit, i Dinamarca. Grècia es va afegir al 1981 i Espanya i Portugal al 1985. És vapassar a l’Europa dels dotze.
A partir de llavors es va anar creant un cos legal comú. Els camps de cooperació a aspectes no solament econòmics. El 1985 cinc països van signar uns acords per abolir el control de les fronteres. L’any 1986, l’Acta Única Europea es va obrir a altres àrees com seguretat i defensa, medi ambient, innovació, etc...
2.1 La creació de la Unió Europea:L’avanç decisiu a una associació política es concretà el 7 de febrer del 1992, amb
Tractat de Maastricht, que va crear la Unió Europea.
La unió Europea és una entitat jurídica independent dels estats que la componen,
que té competències de caire econòmic, el compliment de les quals es obligatori...
1.1 Els orígens de l’europeisme:
L’europeisme contemporani va tenir una expansió notable des del final del segle XIX. Hi va haver progressos importants en el terreny d’un dret internacional acceptat per tots els països. Hi van contribuir de manera destacada els Congressos Universals per la Pau i les conferències de l’Haia. Aquestes reunions vanimpulsar l avenç de normes legals acceptades pels països europeus i van reforçar l’idea de que s’havia de millorar la unió entre estats.
La vinculació del moviment europeista amb la pau va avançar molt amb el motiu del final de la Primera Guerra Mundial.
A més, el conflicte va fer evident que la influència mundial dels Estats Units, era molt superior a la de qualsevol país del vell continent.Els governs europeus van prendre consciència de que l’Europa del futur havia d’avançar cap a qualsevol tipus de col·laboració entre estats.
Així, molts empresaris i financers, van donar suport a la creació del moviment unió Paneuropea, fundat a Viena al 1920.
1.2 La creació de la CECA:
El moviment europeista va renéixer amb força desprès de la Segona guerra Mundial. Un nou congrésde l’Haia, al 1948, va aplegar partidaris de la unificació del continent i es va proposar la creació del Consell d’Europa, integrada per deu països. Des de llavors l’objectiu ha estat salvar els principis que constitueixen el patrimoni comú europeu, afavorir el progrés econòmic i social i promoure els drets humans i les llibertats fonamentals.
Un dels primers resultats va ser la creació de la novainstitució, el Conveni Europeu de Drets Humans signat a Roma, el 1950.
Uns segon pas, va ser la creació a l’any 1951, de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), establia un mercat únic, d’aquests dos productes, entre els seus membres(França, Alemanya Occidental, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos) . Era la primera institució, que entre alguns països van acceptar la lliurecirculació d’aquests productes i van delegar un organisme comú a tot el que s’hi relacionava.
1.3 El tractat de Roma i la CEE:
A l’any 1957, els sis països de la CECA signen el Tractat de Roma, que va instituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la comunitat Europea de l’Energia Atòmica. Des de la signatura del mercat, l’objectiu era aconseguir la lliure circulació de mercaderies,serveis, capitals i persones, també el desenvolupament d’una política econòmica comuna.
El Tractat atribuïa a les institucions comunes la competència exclusiva en tres eixos de política econòmica: transports, agricultura comerç exterior.
Durant els anys seixanta es va avançar en la posada en practica d’una Política Agrària Comuna(PAC).
1.4 L’ampliació comunitària:
La transformaciódel nucli inicial dels sis països signats del Tractat de Roma en l’actual UE no va ser gens fàcil en molts moments, que es va pensar que mai no s’assoliria una unió com la que hi ha avui.
Els èxits de la Comunitat van fer que un bon nombre de països demanessin per
unir-se. Al 1973 s’hi van unir Irlanda, el Regne Unit, i Dinamarca. Grècia es va afegir al 1981 i Espanya i Portugal al 1985. És vapassar a l’Europa dels dotze.
A partir de llavors es va anar creant un cos legal comú. Els camps de cooperació a aspectes no solament econòmics. El 1985 cinc països van signar uns acords per abolir el control de les fronteres. L’any 1986, l’Acta Única Europea es va obrir a altres àrees com seguretat i defensa, medi ambient, innovació, etc...
2.1 La creació de la Unió Europea:L’avanç decisiu a una associació política es concretà el 7 de febrer del 1992, amb
Tractat de Maastricht, que va crear la Unió Europea.
La unió Europea és una entitat jurídica independent dels estats que la componen,
que té competències de caire econòmic, el compliment de les quals es obligatori...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.