la hora del dia

Dintre de 200 anys, passarà això.


Hola, em dic Mike i vos vaig a contar la història de com combatí i derrotí als nazis. La història que os vaig a contar va començar fa 30 anys, els nazis havien tornat con un nou exercit i el meu pare lluitava contra ells. El nou líder era Gríndor, Kevin Gríndor. El nostre exercit va derrotar al perill. Després de això empresonaren als supervivents, elsdemes, diuen que van morir no però no van morir no, tan sols sobrevivíeu 150 omes de 50.000, entre ells Grindor y Sideways. El dolent es que el meu pare va desaparèixer fa 5 anys després, i ara no en se on està. Jo en tenia 7 anys cuan va passar.






15 anys desprès


Ubicació: buit espacial
-¡No vull excuses, vull resultats!
Va dir Grindor amb accent alemany y enfadat.
-Peròsenyor, no podem anar més ràpid. Es molt difícil.
Va contestar Sideways preocupat y con accent alemany.
-¡Em dona igual! ¡Vuic que estiga list, ara!
-No podem amb tan pocs homes.
- Pues aleshores, fabrica un exércit de androides.
-¡QUE HAGA QUE!
-¡He dit que el faga!
Va ordenar Grindor.
-¿Per a quan senyor?
Va preguntar Sideways.
-Te duos semanes, profesor. En duos semanes comencara latercera guerra mundial.
Espere que este list, perquè sinó, sofrirà les consecuencies.
-D´acord senyor. ¿Cuánts vol?
- Els suficientes per a invadir a la Terra de ciutat en ciutat. Mans a l´obra, profesor.

Mientres tant, en la Terra. Uns camions es dirigían a la ciutat de Boston amb la intenció de reclutar alguns soldats. La veritat es que s’allistaren 2. 500 homes y entre ells estaba jo:Mike. Y també els meus dos amics: Fred y Nícolas, però el llamem Nick. Fred es pèl-roig y molt alt, mateix 1. 85 m. Seu caràcter es simpàtic i mai deixa a ningú darrere. Sempre vist de color roig la camiseta y groc el pendeló. Nick es rubiol y molt baixet. Seu caràcter, como dir-lo, te molt mala llet, cuan li molesten. Sempre vist de color blau la camiseta y taronja. En cambi jo ting el pel castany ivist de color verd la camiseta y marró el pantaló. Mido 1. 72 m. M’entres viatjàvem, Fred em va dir:
-Ey Mike tens ganes d´aplegar al campament.
-Jo si. Tinc ganes de disparar a qui se interponga en el meu camí..
Va interrompi Nick. Jo vaig intentar calmar-li:
-Tranquil·litzat Nick, abans tenim que entrenar ¿d’acord?.
-D’acord. Però desprès del entrenament qui s’interposi, rebrà una debona.
-Em pareix be.
Vaig asentir preocupat.
Al fin havien aplegat al campament militar. Cuan vaig aplegar em di conta de que per que reclutaven soldats fins que…
-¡ATEEENCIÓ! Tots els nous que vingan ací, ara mateix.
-Per que tenim que fer-li cas?
-¡PER QUE SI NO EM CABREIG I OS CASTIGARE AMB DUREÇA! Entingut.
-Si.
Vam dir tots desanimats.
-¡DIGUEULO BÉ!
-¡Si, senyor!
-Ací m´agradajóvens. Em presentaré. Jo soc el vostre entrenador i em dic Brus Smith. Digueume Sr. Smith. Ara os asignaràn un lloc per a dormir.
Després de que ens parlara el Sr. Smith em va dir:
-Ey chiquet, tú ets Mike Suri, fill de Anthoni Suri.
-Si soc jo.
Es va sentar al costat meu i em va dir:
- El teu pare era el meu company d’armes en aquella batalla contra els nazis fa 15 anys. Junts els vamderrotar. Et prteguntaràs a on està ara, veritat.
Jo vaig asentir interesat per ell.
-La veritat es que, va ser raptat per els natzis fa 10 anys. Després van desaparèixer en una nau que se fou al espai y es va perdre en l´infinit.
-Però ¿Podem encontrarlo?
-Me temo que no. Ja pensarem en ton pare després, ara a entrenar. Una cosa ¿Amb qui et gustaria estar en el teu equip de 5 persones?
Jo li vaigdir que m´agradaria estar amb Fred y Nick, els altres els eligiera ell.
Els altres dos eren Oliver i Jack. Ens vam fer amics de seguida.
Al dia seguent vam començar l´entrenament. Era molt dur però vam aconseguir pasar-lo amb bona aptitud. Aquell dia va ser genial fins que… ¡KA BOOM! L´explosió va ser tan forta que va despertar al Sr. Smith del seu somni. Al salir men vaig enterar de que va...