La lliberalització del ferrocarril

LA LIBERALITZACIÓ DEL FERROCARRIL

Aquests ultims mesos els mitjans de comunicació s´han fet ressò de diferents notícies relacionades amb el ferrocarril des dels multiples problemes en laconstrucció de l’AVE fins als constants incidents de la linia de tren Barcelona – Puigcerdà. Però aquí no es fixarem en aquests aspectes i analitzarem un fet més profund com és la progressiva liberalitzaciódel ferrocarril en el marc de la Unió Europea.
En el passat més recent l’organització habitual del ferrocarril era la de monopoli públic, ja que s´associava les característiques del ferrocarril a lesdel monopoli natural. Les característiques bàsiques d’un monopoli natural són costos mitjans de producció que disminueixen per a nivells de producció superiors a aquells que resultarien d’un mercatcompetitiu, és per això que és més eficient que el servei l´ofereixi una sola empresa.
Però en aquests ultims anys hi ha hagut una revisió de l´economia del ferrocarril tradicional que es basa en 3punts fonamentalment:
- Tot i que la provisió i l’ús de la infraestructura ferroviària pot tenir costos mitjos decreixents i ser un monopoli natural, els operadors ferroviaris tenen costos constants.La implicació d’aquest fet és que operació i infraestructura són separables, i la operació, si es desitja, pot ser fragmentada entre varies companyies.
- Tot i que la operació ferroviaria siguiofertada per una sola empresa, resultarà una solució competitiva si la indústria és perfectament contestable. Els principals supòsits perquè això sigui cert són que l’entrada a la indústria sigui a baixcost i que siguin possibles les entrades de tipus hit-and-run. Si aquests supòsits es mantenen, llavors la competència potencial, assegurarà preus competitius.
- Les empreses públiques altamentsubsidiades són intrinsecament ineficients. Com a resultat, la privatització de ferrocarrils i la reducció de subsidis promouràn l´eficiència en costos.

Les conseqüencies d’aquesta nova òptica són...