LA MACOMUNITAT DE CATALUNYA
Páginas: 4 (922 palabras)
Publicado: 22 de mayo de 2014
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925)
La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català després de la derrota del 1714 i la principal concessió d’autogovern aconseguidapel catalanisme fins a la creació de la Generalitat al 1931.
Els antecedents de la formació de la Mancomunitat de Catalunya cal buscar-los en l’anomenada Renaixença i l’apogeu econòmic català. LaRenaixença, iniciada el segle XIX, va causar un seguit d’elements que van provocar a la societat civil un gran sentiment nacional. El 1833 l’Estat espanyol es va dividir en províncies. Al final delsegle XIX el catalanisme va anar agafant més força arreu del territori català i ben aviat va incrementar la seva demanda per participar en el govern central del país. El 1880 Valentí Almirall va fundarel Centre Català i dos anys més tar s’aprovà les Bases de Manresa, on es demanava una constitució regional catalana. A finals del segle XIX grups de pressió demanaven a la reina regent Maria Cristinauna diputació econòmica autònoma.
El 1901 la Lliga Regionalista va obtenir la seva primera victòria electoral i el 1907 va guanyar la coalició de la Solidaritat Catalana. Enric Prat de la Riba vaaprofitar per promoure la idea de crear un sistema de mancomunitats de les quatre províncies catalanes, però que el govern central s’hi va oposar completament.
El 1911 la Diputació de Barcelonapresidida per Enric Prat de la Riba va llençar altre cop la idea de crear un organisme comú de les quatre diputacions catalanes amb l’objectiu d’aconseguir un poder regional propi, millorar lesinfraestructures, modernitzar el programa educatiu i difondre la llengua i cultura catalana. Així doncs, la Diputació de Barcelona va proposar “ la reconstitució de la personalitat catalana, regidaautonòmicament per una Diputació única”.
Aquest projecte, impulsat per la Lliga Regionalista, per aconseguir l’autonomia política catalana va ser presentat al govern liberal de José Canalejas que l’aprovaria a...
La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català després de la derrota del 1714 i la principal concessió d’autogovern aconseguidapel catalanisme fins a la creació de la Generalitat al 1931.
Els antecedents de la formació de la Mancomunitat de Catalunya cal buscar-los en l’anomenada Renaixença i l’apogeu econòmic català. LaRenaixença, iniciada el segle XIX, va causar un seguit d’elements que van provocar a la societat civil un gran sentiment nacional. El 1833 l’Estat espanyol es va dividir en províncies. Al final delsegle XIX el catalanisme va anar agafant més força arreu del territori català i ben aviat va incrementar la seva demanda per participar en el govern central del país. El 1880 Valentí Almirall va fundarel Centre Català i dos anys més tar s’aprovà les Bases de Manresa, on es demanava una constitució regional catalana. A finals del segle XIX grups de pressió demanaven a la reina regent Maria Cristinauna diputació econòmica autònoma.
El 1901 la Lliga Regionalista va obtenir la seva primera victòria electoral i el 1907 va guanyar la coalició de la Solidaritat Catalana. Enric Prat de la Riba vaaprofitar per promoure la idea de crear un sistema de mancomunitats de les quatre províncies catalanes, però que el govern central s’hi va oposar completament.
El 1911 la Diputació de Barcelonapresidida per Enric Prat de la Riba va llençar altre cop la idea de crear un organisme comú de les quatre diputacions catalanes amb l’objectiu d’aconseguir un poder regional propi, millorar lesinfraestructures, modernitzar el programa educatiu i difondre la llengua i cultura catalana. Així doncs, la Diputació de Barcelona va proposar “ la reconstitució de la personalitat catalana, regidaautonòmicament per una Diputació única”.
Aquest projecte, impulsat per la Lliga Regionalista, per aconseguir l’autonomia política catalana va ser presentat al govern liberal de José Canalejas que l’aprovaria a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.