La modelo, história ( en catalá)

INTRODUCCIÓ

1.Introducció.
L'obra arquitectònica de Salvador Vinyals i Joseph Doménech Estapà, va ser inaugurada el dia 9 de juny de 1904, data de l'obertura de la Model, -la qual va rebre aquest nom perquè havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari,-. Fins al dia d'avui, aquesta presó ha estat testimoni i escenari de la història conflictiva de la nostrasocietat. Ha contemplat moments de retrocés cap a les formes més bàrbares de repressió de les llibertats polítiques i socials dels nostres conciutadans. I també moments d'esperança progressista – alimentada pels polítics i professionals que han cregut en les possibilitats de la rehabilitació del delinqüent-. Com a societat hem de recordar aquest passat, per evitar les derives més perverses i estèrils.Però, sobretot, per reforçar les possibilitats de progrés que hi ha també en la funció penitenciaria.
L’execució de Salvador Puig Antich; els 15.000 presos que la primavera del 1939 s’amuntagaven en un recinte pensat per només 620 interns; els 1.614 reclusos afusellats entre 1939 i 1959 i en general la gran quantitat de dèficits i mancances de la institució, ha ajudat a consolidar la imatge dela Model com a símbol de la repressió política del país. Una repressió que el primer quart de segle va omplir la Model d’obrers i víctimes del pistolerisme, que en els convulsos anys de la guerra va fer que el recinte es buidés i s’omplís en funció de victòries i derrotes, que en la dècada dels 70 es van farcir les cel·les d’anarquistes, llibertaris i opositors al règim, que durant els 80 vaactuar amb tota duresa contra la delinqüència lligada al món de les drogues i que a l’inici del segle XXI torna a omplir les presons amb una política penal molt sencera, basada en el principi que cal buidar els carrers de delinqüents.
Són aquests motius els que ens fan dir que la història de la Model és el mirall de l’últim segle del país. Tots els canvis polítics, tots els conflictes bèl·lics,totes les transformacions socials han deixat empresta a l’interior del centre.
És per això que amb aquesta pràctica es vol reflectir tots els processos de canvi i situar la Model en el context de la ciutat que l'envolta. Així com els diversos canvis que ha transformat el concepte de pobresa, quin tipus de presos eren els que anaven a la Model i com a anat canviat i s'han anat involucrantnoves tècniques en la intervenció penitenciària, per tal d'aconseguir ser un centre de rehabilitació de les persones excloses de llibertat i no només un centre de règim tancat i autoritari.
Hem decidit centrar-nos en treballar la Model de Barcelona degut a que és una institució que té història, tant per el temps que porta oberta, com per la seva ubicació. També el fet de treballar la presó,és degut a que d'aquí pocs anys aquesta serà tancada i els seus presos ja han començat ha ser traslladats a altres centres penitenciaris de Catalunya. També vam voler escollir aquest tema perquè ens interessa el món que rodeja les presons i les diferents tasques que realitzen els treballadors socials i per el fet que és una de les presons més emblemàtiques de Catalunya, i així fer-li un petithomenatge molt modest, relacionant els continguts d'aquest treball amb la matèria de l'assignatura.

RECULL I ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ

2. La pobresa, des de 1904 fins el 2008
1904-1913:
El desenvolupament industrial i la immigració havien provocat un creixement important del proletariat, però també de la conflictivitat, de la pobresa i de la marginació, que es va concentrar a lasprincipals àrees urbanes i molt especialment a la Ciutat Condal. A això es podria unir la actitud de la burgesia catalana, compromesa en demostrar la capacitat per resoldre els problemes que la seva activitat pogués generar, així que podríem dir que la pobresa a les grans ciutats anava lligada al món de la industrialització, ja que arribaven a treballar llargues jornades amb sous irrisoris i...