La nostra f brica low cost 1
Páginas: 6 (1423 palabras)
Publicado: 28 de mayo de 2015
LA NOSTRA FÀBRICA LOW COST
1. Fes una síntesi del contingut del documental.
El 24 d’abril de 2013 a Bangla Desch es va enfonsar el Rana Plaza un taller tèxtil on grans marques subcontractaven treballadors.
A l’ enfonsament van morir mes de 1.500 persones, per culpa de la deplorable edificació, que acostuma a no tenir llicencia i no tenir els controls de sanitat i seguretat, per culpa delamo, el senyor Sohel Rana que va desmentir el malestar de l’edificació i les esquerdes que van veure les treballadores el dia abans.
Aquest desafortunat incident ha servit per fer veure nomes una petita part de totes les violacions que es fan als drets humans dels treballadors; jornades excessives, feines no pagades, hores extres obligatòries, un nombre de treballadors en espais reduïts, estan alterra per treballar 10-12 hores o tota la nit , sous molt baixos, un sou medianament acceptable son 60 euros mensuals.
Les multinacionals desmenteixen tot el que es diu sobre la seva implicació en la subcontractació, però hi ha d’ altres que ho reconeixen i han promès indemnitzar a les víctimes, però no ho han fet.
Les marques son en part culpables de tot això, per que continuen el sistema, per queels beneficia, no prenen les mesures necessàries per prevenir aquests incidents, no s’asseguren que es compleixin els drets humans i del treballador, l’únic que fan es no veure el que passa per que no els convé.
Les marques el que volen al subcontractar es un marge de benefici major, van a Bangla Desch per que es 4 vegades mes barat que Xina, que es la gran potencia en exportació tèxtil, arribena tenir el 40-50% fins al 70% de benefici.
Han pres mesures, s’han de fer inspeccions als edificis, s’ha d’imposar a les multinacionals i al govern que protegeixin els drets humans. Malgrat les promeses de les marques i de l’ estat l’industria tèxtil no ha canviat.
Però les marques no son les úniques culpables, el govern, un govern corrupte que es mou per interès i no per el benestar de lapoblació, que no dona suport als sindicats i que accepta diners per tal de no donar represàlies, també te culpa. Els consumidors, la gent a l’ occident que exerceix una pressió sobre les multinacionals, sobre les marques, per tal que la producció sigui major, també es culpable, per que fomenta la demanda, i fomenta el fet que les empreses subcontractin per complir aquesta demanda.
El miracle econòmic esun miracle, no existeix, les violacions dels drets humans no poden continuar, no podem permetre que la roba que porten alguns nens estigui feta per nens, per que tenen que mentir sobre la seva edat, tenen que treballar per poder mantenir a la seva família.
2. Saps què és el? Cerca informació sobre aquest tipus de comerç i elabora una redacció sobre la importància dels nostreshàbits de costum i una economia global mes justa.
Comerç Just
El comerç just és una forma alternativa de comerç promoguda per diverses organitzacions no governamentals, per Organització de les Nacions Unides i per moviments socials i polítics (com el pacifisme i l'ecologisme) que promouen una relació comercial voluntària i justa entre productors i consumidors. Els principis que defensa el comerçjust són:
Els productors formen part de cooperatives o organitzacions voluntàries i funcionen democràticament. Lliure iniciativa i treball, en rebuig als subsidis i ajudes assistencials (d'allí la frase del comerç just: «Comerç, no ajuda»). Rebuig a l'explotació infantil. Igualtat entre homes i dones. Es treballa amb dignitat respectant els drets humans. El preu que es paga als productors permetcondicions de vida dignes. Els compradors generalment paguen per avançat per evitar que els productors busquin altres formes de finançar-se. Es valora la qualitat i la producció sostenible. Tenir cura del medi ambient. Es busca la manera d'evitar intermediaris entre productors i consumidors. S'informa als consumidors sobre l'origen del producte. El procés ha de ser voluntari, tant la relació...
1. Fes una síntesi del contingut del documental.
El 24 d’abril de 2013 a Bangla Desch es va enfonsar el Rana Plaza un taller tèxtil on grans marques subcontractaven treballadors.
A l’ enfonsament van morir mes de 1.500 persones, per culpa de la deplorable edificació, que acostuma a no tenir llicencia i no tenir els controls de sanitat i seguretat, per culpa delamo, el senyor Sohel Rana que va desmentir el malestar de l’edificació i les esquerdes que van veure les treballadores el dia abans.
Aquest desafortunat incident ha servit per fer veure nomes una petita part de totes les violacions que es fan als drets humans dels treballadors; jornades excessives, feines no pagades, hores extres obligatòries, un nombre de treballadors en espais reduïts, estan alterra per treballar 10-12 hores o tota la nit , sous molt baixos, un sou medianament acceptable son 60 euros mensuals.
Les multinacionals desmenteixen tot el que es diu sobre la seva implicació en la subcontractació, però hi ha d’ altres que ho reconeixen i han promès indemnitzar a les víctimes, però no ho han fet.
Les marques son en part culpables de tot això, per que continuen el sistema, per queels beneficia, no prenen les mesures necessàries per prevenir aquests incidents, no s’asseguren que es compleixin els drets humans i del treballador, l’únic que fan es no veure el que passa per que no els convé.
Les marques el que volen al subcontractar es un marge de benefici major, van a Bangla Desch per que es 4 vegades mes barat que Xina, que es la gran potencia en exportació tèxtil, arribena tenir el 40-50% fins al 70% de benefici.
Han pres mesures, s’han de fer inspeccions als edificis, s’ha d’imposar a les multinacionals i al govern que protegeixin els drets humans. Malgrat les promeses de les marques i de l’ estat l’industria tèxtil no ha canviat.
Però les marques no son les úniques culpables, el govern, un govern corrupte que es mou per interès i no per el benestar de lapoblació, que no dona suport als sindicats i que accepta diners per tal de no donar represàlies, també te culpa. Els consumidors, la gent a l’ occident que exerceix una pressió sobre les multinacionals, sobre les marques, per tal que la producció sigui major, també es culpable, per que fomenta la demanda, i fomenta el fet que les empreses subcontractin per complir aquesta demanda.
El miracle econòmic esun miracle, no existeix, les violacions dels drets humans no poden continuar, no podem permetre que la roba que porten alguns nens estigui feta per nens, per que tenen que mentir sobre la seva edat, tenen que treballar per poder mantenir a la seva família.
2. Saps què és el
Comerç Just
El comerç just és una forma alternativa de comerç promoguda per diverses organitzacions no governamentals, per Organització de les Nacions Unides i per moviments socials i polítics (com el pacifisme i l'ecologisme) que promouen una relació comercial voluntària i justa entre productors i consumidors. Els principis que defensa el comerçjust són:
Els productors formen part de cooperatives o organitzacions voluntàries i funcionen democràticament. Lliure iniciativa i treball, en rebuig als subsidis i ajudes assistencials (d'allí la frase del comerç just: «Comerç, no ajuda»). Rebuig a l'explotació infantil. Igualtat entre homes i dones. Es treballa amb dignitat respectant els drets humans. El preu que es paga als productors permetcondicions de vida dignes. Els compradors generalment paguen per avançat per evitar que els productors busquin altres formes de finançar-se. Es valora la qualitat i la producció sostenible. Tenir cura del medi ambient. Es busca la manera d'evitar intermediaris entre productors i consumidors. S'informa als consumidors sobre l'origen del producte. El procés ha de ser voluntari, tant la relació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.