La renaixença

La Renaixença
Nom donat al moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la
primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el període contemporani de la
literatura catalana
El nou clima intel·lectual que es desvetlla amb la Renaixença consisteix sobretot en una
difusió progressiva de la consciència de cultura autònoma (que s'identifica amb l'ús de
l'idioma) i, enconseqüència, en un increment molt notable de la producció literària en
català (i, en general, de tot el que configura les particularitats culturals catalanes). De
fet, els dos grans designis de la Renaixença (la dignificació de l'idioma i l'edificació
d'una literatura nacional) sorgeixen com a conseqüència d'una voluntat d'afirmar la
personalitat autònoma de Catalunya en el terreny de lacultura.
La desfeta militar i política de 1714 va desembocar en una àmplia repressió contra
Catalunya amb el desmuntament de tota l’estructura institucional anterior, a la vegada
que es preparava el camí per a les noves mesures uniformadores. El nou model d’Estat
borbònic, que es traduiria en la promulgació del Decret de Nova Planta el 16 de gener
de 1716, seria l’expressió de l’absolutisme queencarnava Felip V i de l’esperit
annexionista i assimilador de Castella.
Així, la Nova Planta s’ha d’interpretar com un acte d’assimilació castellana dels
diversos regnes peninsulars. La Nova Planta suposa la imposició de l’absolutisme
davant de la tradició constitucional catalana i la destrucció de les lleis catalanes
La publicació en 1833 de l'ocasional poema d'Aribau "La pàtria" ha estatconsiderada
tradicionalment com l'origen de la Renaixença.
La Renaixença també fou marcada pels Jocs Florals.
La necessitat de disposar d’una plataforma que estimuli l’aparició de nous escriptors i
en doni a conèixer l’obra fa que molts es plantegin la conveniència de crear un
certament literari, a imitació dels que es feien a l’edat mitjana.
Així, el primer diumenge de maig de 1859 se celebrala
primera festa dels Jocs Florals de Barcelona, que a partir
d’aleshores tindrà caràcter anual. El 1879, els Jocs Florals
s’instauren també a València. Molt aviat, els Jocs es
converteixen en una plataforma imprescindible per als autors
literaris de l’època, i molt especialment per als poetes. Per
això, el nombre de composicions que es presenten a concurs

augmenta molt ràpidament: a laprimera festa s’hi presenten 39 composicions, un any
després ja en són 88 i, el 1868, s’arriba a més de 300.
En aquesta festa literària es concedien tres premis pagats per
l’ajuntament: l’englantina d’or, per al millor poema patriòtic; la viola de plata i or, per
al millor poema religiós; i la flor natural, per a un poema de tema lliure, que solia ser
amorós. A més, cada any es concedien unspremis extraordinaris, patrocinats per
personatges importants o per alguna institució. Al principi, aquests premis van ser
quasi exclusivament per a poemes, però posteriorment també s’atorgaren a narracions
i novel·les. Els Jocs Florals es van convertir, durant molt de temps, en una peça
fonamental per a la reactivació de la literatura: van servir per prestigiar la llengua
catalana i la sevaliteratura davant la societat, van estimular l’aparició de nous
escriptors i van establir un primer sistema editorial regular, ja que les obre
guanyadores i els parlaments de l’acte es publicaven cada any en un volum. A més,
també van servir per difondre diferents concepcions sobre la literatura del moment i
les seves relacions amb el moviment nacionalista, ja que en els Jocs hi participavenautors d’una gran diversitat ideològica.
Finalment, des d’aquesta institució també es van intentar solucionar alguns dels greus
problemes amb què s’enfrontava la literatura del moment: la necessitat de fixar una
ortografia, d’establir els criteris que havia de seguir la nova llengua literària, de
potenciar altres gèneres a més del poètic, etc. Una de les figures més destacades dels
Jocs...