La Restauració Española

La Restauració 1876-1923


Definició: Període polític caracteritzat per l’alternança en el poder dels dos grans partits liberals, Conservador i Liberal, mitjançant un procés electoral corrupte que falsejava les eleccions per tal d’obtenir la victòria del partit que li corresponia el torn de govern.

- Coincideix amb els regnats de Alfons XII (fins 1885), la regent Mª Cristina (fins i AlfonsXIII)

- Ideat pel polític conservador Cánovas del Castillo (partit liberal conservador) que ho proposa a Sagasta (partit liberal fusionista )

Fonaments o bases del sistema polític canovista

a) Objectius:
▪ Estabilitat política. Evitar l’accés al poder a través de cops d’estats militars. (mirar document 4 de la pg. 67)
▪ Defensa de l’ordre (Desprès de les convulsionspolítiques de l’etapa revolucionaria
▪ Pacificació del país.
- Fi del conflicte carlí. 1876. Abolició dels furs bascos.
- Fi del conflicte cubà iniciat durant el sexenni (guerra dels 10 anys ).


b) Constitució de 1876:
▪ Liberalisme doctrinari (No democràtic: Sufragi censatari o sufragi universal desvirtuat pel frau electoral i l’abstenció.
▪ Rei poder moderador. Amplispoders al rei per intervenir en política: dret de vet, nomenaments de ministres, potestat de dissoldre les corts.
▪ Corts bicamerals. Congrés elegit per sufragi censatari (cos electoral: 5% pobl. Senat: Membres per “dret propi” o nomenats pel rei. (caràcter molt conservar.
▪ Confessionalitat catòlica de l’Estat (manteniment) i tolerància a altres confés.


c) Característiques delsistema:
1.- Bipartidisme: 2 grans partits, partit conservador i partit liberal
▪ Característiques comunes:
- Ambdós eren partits que representaven els interessos de les èlites intel·lectuals o econòmiques. Classes altes i classe mitges benestants.
- Defensaven la monarquia, la constitució , la propietat privada i l’estat centralista
▪ Diferències
- Partitconservador:
• Sufragi censatari. Immobilisme. Defensa de l’església i de l’ordre social establert.
• Base electoral: Antics moderats, unionistes. (mirar biografia Cánovas pàg 149)
• Líders: Fins 98 Cánovas. Del 98 endavant: Silvela, Maura, Dato.
- Partit liberal :
• Sufragi universal masculí i reformisme social (llibertats d’associació, impremtaetc.)
• Base electoral: Antics progressistes, republicans moderats (mirar biografia Sagasta pg 151)
• Líders: Fins 1989 Sagasta. Més endavant Montero Ríos, Canalejas, Romanones.
2.- Alternança en el poder: Corrupció i frau electoral: Tupinada (Pucherazo).
3.- Poder del caciquisme. Veure doc. 2 i 4 pg 156 i doc 5 i 8 pg 157




Les forces d’oposició

a)Republicanisme
1.- Davallada i divisió després del fracàs de la Primera República
2.- Diferents partits segons:
▪ Model d’Estat:
• Federals: Model d’estat semblant a l’actual. Pi Margall. Veure pàg. 155: Programa
• Unitaris: La resta dels partits republicans.
▪ Programa polític:
• Dretes: Partit republicà possibilista: Castelar. Accepta els partitsdinàstics
• Esquerres: Partit republicà progressista: Ruiz Zorrilla. Radical, no accepta el joc electoral. Insurreccions.
• Sincrètic: Partit republicà centralista: Salmerón. Apareix davant la divisió.
3.- Presencia en la vida política
▪ Fins 1890 (Sufragi universal) semiclandestí.
▪ A partir de 1890 es presenta a les eleccions en coalició: Unió Republicana.▪ Progressivament minva la seva força per desafecció de les classes populars que voten partit socialista (1880) o s’abstenen seguint el corrent anarquista.


b) Carlisme
1.- Antecedents. El carlisme es el conflicte successori iniciat a 1833 que provoca les guerres carlines. La fi de la guerra es el conveni de Bergara. El conflicte tornarà a rebrotar successivament al llarg del segle....