la revista

ELS ORÍGENS
PORTOLADA
DE SANTA
MARIA DE
RIPOLL

GUIFRÉ
EL
PELÓS

LA REVISTA DE CADA DIA

16 de maig 2013
EXPANSIÓ DE LA
CORONA
D’ARAGÓ PER
LA
MEDITERRÀNIA

PERONELLA I
RAMON
BERENGUER
IV

LA BATALLA
DE MORET

$2

Portalada de
Santa Maria de
Ripoll
El pòrtic de Santa Maria de
Ripoll és la façana que es va
adossar sobre l'anterior
del monestir de Santa Maria deRipoll, cap a mitjans del segle XII,
per decorar l'entrada principal
de l'església, estant un dels
exemples més monumentals, pel
que fa a la decoració escultòrica,
en l'àmbit romànic català
vinculat a l'escola de Tolosa de
Llenguadoc. Realitzada com
un arc de triomf romà, té una
gran profusió decorativa amb
escenes de l'Antic Testament,
treballades per escultors
anònims, seguint elsrelats
d'una Bíblia que es conserva al
mateix monestir.
La portalada s'adossa sobre la paret d'entrada de l'església, constituïda per
un paral·lelepípede rectangular de dotze metres d'amplada per set d'alçada i un
metre de grossor aproximadament, i formada amb blocs de pedra calcària posats
sense morter; per la seva exposició als elements atmosfèrics, a la qualitat del
material empratsorrenc, i a un incendi que va patir l'any 1835 es troba en un estat
força deteriorat. A la seva part central es troba la porta amb
set arquivoltes cobertes d'escultura, sostingudes sobre columnes entre les que
destaquen dos que de fet són les imatges de sant Pere i sant Pau amb els seus
atributs respectius de les claus i un rotlle de pergamí obert, tots dos presenten la
mutilació dels seus caps.Queda demostrat que els constructors coneixien bé els arcs de triomf, per la
composició del frontó amb el coronament final d'un fris continu i el conjunt
decoratiu a dos nivells superposats i emmarcats amb un escalonament de set
franges o registres horitzontals i unes columnes situades a les línies laterals

Guifré El
Pelós
Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” (c. 840 - 897) fou Comte deBarcelona, Comte
d'Osona i Comte de Girona (878 - 897); també Comte d'Urgell i de Cerdanya (870 897); i també Comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de
Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis
territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes
Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitatals reis de França; com a
fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis
d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu
llinatge es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Va
morir a mans musulmanes durant la Ràtzia islàmica del 897 i fou enterrat al Monestir
de Santa Maria de Ripoll. Elsfets històrics i la llegenda es barregen en la seva
biografia, recollida pels monjos del Monestir de Santa Maria de Ripoll en la saga
catalana Gesta Comitum Barchinonensium. Al llarg dels segles i seguint les antigues
cròniques medievals dels reis d'Aragó, se n'ha glorificat la memòria servant el seu
record i considerant-lo el fundador de Catalunya, perquè ja des del 1380 fou
anomenat “Pare dela Pàtria”.

Expansió de la Corona d’Aragó
per la mediterrània
Els segles XIII i XIV són el període de la gran expansió territorial i marítima per la
conquesta i la colonització de noves terres, a la Península i a la Mediterrània, i per la
cristal·lització d'una nova societat i institucions polítiques.
Sota direcció dels reis del Casal d'Aragó Jaume el Conqueridor (1213-1276), Pere elGran (1276-1285) i Alfons el Franc (1285-1291), els estaments catalans van
emprendre la conquesta i el poblament de les Illes Balears i el País Valencià, amb el
concurs, en aquest cas, dels aragonesos.
En aquesta etapa de plenitud, les tensions
socials i polítiques van ser amortides pels
guanys de la prosperitat que, malgrat tot,
es van repartir de manera desigual. Els
estaments i els...