LA SENYAL DEL BIG BANG ES CONVERTEIX EN “POLS”.
Páginas: 2 (276 palabras)
Publicado: 3 de diciembre de 2014
LA SENYAL DEL BIG BANG ES CONVERTEIX EN “POLS”.
El març passat, uns físics nord-americans havien detectat per primera vegada ones gravitacionals (petites deformacions en elteixit de l'espai-temps), prova que fa 13.800 milions d'anys, després del Big Bang, es va produir l'anomenada inflació còsmica.
Els científics més escèptics, entre ells elsinvestigadors de la missió Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA), deduïen que en els resultats no havien tingut prou en compte la pols galàctic, que podia haver interferit en lesseves observacions.
L'estudi original afirmava haver exclòs possibles contaminants, altres fonts que podrien haver generat el mateix senyal, i que, per tant, l'observació s’haviade considerar genuïna.
Els investigadors del satèl·lit Planck, que rastreja el ressò del Big Bang, van decidir comprovar per si mateixos si el que havia detectat l'observatorieren en realitat ones gravitacionals. I, de moment, els autors de l'estudi diuen que la part del cel observada per l'equip contenia una quantitat molt més gran de pols galàctic delque s'estimava. «Desafortunadament, d'acord amb les nostres anàlisis, l'efecte dels contaminants i, en particular, dels gasos presents en la nostra galàxia, no es pot descartar»,explica Carlo Baccigalupi, cosmòleg de l'Escola Internacional d'Estudis Avançats de Trieste SISSA i un dels autors del treball.
La història no s'acaba aquí perquè les dades nosón definitives. Els grups de BICEP2 i Planck treballen ara de forma conjunta en l'anàlisi dels mateixos. Els resultats es faran públics abans que acabi l'any. La resposta tindrà unagran importància, ja que aclarirà si, realment, hem tingut davant nostre la foto més primerenca del Big Bang, el màxim acostament al temps zero que mai s'hagi fet.
El març passat, uns físics nord-americans havien detectat per primera vegada ones gravitacionals (petites deformacions en elteixit de l'espai-temps), prova que fa 13.800 milions d'anys, després del Big Bang, es va produir l'anomenada inflació còsmica.
Els científics més escèptics, entre ells elsinvestigadors de la missió Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA), deduïen que en els resultats no havien tingut prou en compte la pols galàctic, que podia haver interferit en lesseves observacions.
L'estudi original afirmava haver exclòs possibles contaminants, altres fonts que podrien haver generat el mateix senyal, i que, per tant, l'observació s’haviade considerar genuïna.
Els investigadors del satèl·lit Planck, que rastreja el ressò del Big Bang, van decidir comprovar per si mateixos si el que havia detectat l'observatorieren en realitat ones gravitacionals. I, de moment, els autors de l'estudi diuen que la part del cel observada per l'equip contenia una quantitat molt més gran de pols galàctic delque s'estimava. «Desafortunadament, d'acord amb les nostres anàlisis, l'efecte dels contaminants i, en particular, dels gasos presents en la nostra galàxia, no es pot descartar»,explica Carlo Baccigalupi, cosmòleg de l'Escola Internacional d'Estudis Avançats de Trieste SISSA i un dels autors del treball.
La història no s'acaba aquí perquè les dades nosón definitives. Els grups de BICEP2 i Planck treballen ara de forma conjunta en l'anàlisi dels mateixos. Els resultats es faran públics abans que acabi l'any. La resposta tindrà unagran importància, ja que aclarirà si, realment, hem tingut davant nostre la foto més primerenca del Big Bang, el màxim acostament al temps zero que mai s'hagi fet.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.