La Terra

La Terra: estructura interna
En el procés d’agregació de materials que va donar lloc a la formació de la Terra es va produir una elevació de la temperatura que va convertir tota la massa del planeta en una bola de magma. Durant aquesta fase, el nostre planeta va alliberar gasos que, retinguts per la gravetat terrestre, van formar al voltant del planeta una atmosfera primitiva (sense oxigen), amés de vapor d’aigua, que en refredar-se va precipitar en forma de pluja i va originar els mars i els oceans. Els materials fosos van patir una diferenciació gravitatòria en la qual els elements pesants, com el ferro i el níquel, es van enfonsar; mentre que els més lleugers, com el silici i l’alumini, es van situar en les capes més superficials. Lentament, la massa de magma es va anar refredant i vaoriginar la geosfera o cos rocós, la superfície de la qual es va solidificar i va formar l’actual litosfera.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Estudi de l’interior de la Terra Estructura interna de la Terra Litosfera i astenosfera Dinàmica cortical Deformació de l’escorça Volcans i sismes Talls geològics

1. La Terra: estructura interna

1. Estudi de l’interior de la Terra
Gran part delconeixement de l’estructura i la composició de la geosfera o cos rocós del nostre planeta està basat en estudis indirectes, ja que l’observació directa, mitjançant perforacions o sondejos, a penes pot superar els 10 km de profunditat de l’escorça. Així, doncs, els mètodes d’estudi de la geosfera es classifiquen en: ■ Mètodes directes. Es basen en l’estudi de les mostres de materials obtingudes mitjançantperforacions. ■ Mètodes indirectes. Se sustenten en l’anàlisi i la interpretació de característiques físiques del nostre planeta: el comportament de les ones sísmiques en el seu recorregut per l’interior de la Terra, la gravetat terrestre, la densitat del planeta, el magnetisme terrestre, l’emissió de calor interna i, fins i tot, els meteorits que cauen 1 sobre la Terra.

Kola
4

1.1 Mètodesdirectes
Els mètodes directes d’estudi de la geosfera es fonamenten en l’anàlisi dels materials que s’extrauen mitjançant perforacions o sondejos. La perforació científica de més profunditat es va fer a la península de Kola (Rússia), on es va arribar als 13 km de profunditat, que si els comparem amb els 6 371 km que ens separen del centre de la Terra, representa una distància molt petita. Tambés’obté informació de perforacions petrolíferes (que poden arribar als 7 km de profunditat), de mines (que poden arribar fins als 3 km) i dels pous per buscar aigua (no solen tenir més d’1 km de profunditat, però com que n’hi ha molts, aporten molta informació). Gràcies a les dades obtingudes en aquests sondejos, es coneix la composició exacta de les roques que componen els primers quilòmetres del’escorça terrestre.

2

5 3

1.2 Mètodes indirectes
1. Torre de perforació d’uns 80 m (tan alta com un edifici de 27 plantes). 2. El cilindre extern permet la baixada de líquid refrigerant i de transport. 3. Cilindre intern. 4. Península de Kola (Rússia), situada al cercle polar àrtic. 5. Perforació iniciada el 1970 sobre materials molt erosionats, per la qual cosa l’escorça és molt prima i aviats’accedeix a materials del mantell. El tub de perforació consta de dos cilindres concèntrics: el cilindre extern, que permet el descens de líquid refrigerant, i el cilindre intern, que facilita l’ascens del líquid que transporta els materials obtinguts per la broca de perforació.

Anàlisi dels meteorits Es creu que aquests cossos celestes procedeixen d’asteroides o de fragments de planetes quees van destruir i que, per això, aporten informació sobre la composició química del nucli, del mantell i de l’escorça d’aquests astres, l’estructura dels quals se suposa que era similar a la de la Terra. Segons la seva composició, els meteorits es classifiquen en: ■ Siderits o meteorits de ferro. Són els formats per aliatges d’un 80 % a un 90 % de ferro i la resta de níquel. Correspondrien...