La traidora

CAPÍTOL 1
L’Anna vivia en un poblet molt petit anomenat Stiengnitz. Un poblet de mala mort a dos quilòmetres de Mellerrsdorf. Ella estudiava a un Institut a Shonberg, que era una ciutat més llunyana (al sud d’Alemanya prop de la frontera amb Txecoslovàquia). Per anar a estudiar a la ciutat, havia d’anar caminant des del seu poblet, fent dreceres pel bosc, els dos quilòmetres fins aMelllersdorf. Allà agafava el tren fins a la ciutat. A Melllersdorf hi anava dels diumenges al vespre fins els dissabtes a la tarda. A la ciutat vivia en una habitació petitona a les golfes de la casa dels senyors Beranek.
L’Anna, que tenia uns 15 anys, era filla d’una mestressa d’una fonda anomenada El Be Blanc, la fonda més gran del poblet on vivia tota la família. Tenia un germà més petit que es deiaFelix i un germà gran, Steff. I vivien també amb l’àvia. També tenia un oncle, que era germà de la seva mare, que es deia Franz.
Eren temps de guerra, el seu germà gran entre d’altres estava allistat i combatia, igual que el marit de la Sra. Beranek. L’Anna un dia que tornava per les dreceres del bosc fins al seu poblet, que per cert estava tot nevat, va veure petjades. Unes petjades estranyes.De cop les va perdre i de sobte les va tornar a veure. Les va seguir i anaven directes al graner de casa seva. Ella va entrar i va veure un home d’uns 30 anys. No va voler dir res a ningú perquè pensava que l’home s’havia de refer.

CAPÍTOL 2
Quan va arribar a casa se’n va enterar que estaven buscant un home. Els altres set homes ja els havien agafat i els havien mort mentre escapaven. Enrealitat aquests homes eres de l’exèrcit rus, i l’Anna vivia a la frontera d’Alemanya on en Hitler havia començat aquesta guerra.
L’Anna tenia els seus dubtes, ho sigui, no veia clar que cap raça fos superior a una altra, cosa que era allò que Hitler havia proclamat i els alemanys lluitaven per això, perquè es creien una raça superior. Tampoc veia bé el que s’havia fet a Txecoslovàquia sensepreguntar als habitants que volien. El Führer, que era el moviment d’en Hitler, estaven per damunt del bé i del mal.
Hi havia molta gent com l’Anna que pensaven que en Hitler no tenia la raó però no ho manifestaven obertament.
L’Anna tenia una companya a l’Institut que es deia Sonja. Ella li explicava coses de la guerra, tothom parlava de política. L’Anna pensava que Hitler i tot el moviment tenienmolt poca consideració per la vida humana.
Bé, el cas que l’Anna tenia aquell home al graner, que no sabia si era una persona, que com moltes d’altres s’escapaven d’un manicomi proper, i vagaven pels voltants fins que tornaven al manicomi.
Total, que ella li va anar a dur llet i roba del seu germà gran, ja que quan l’havia vist anava tot mullat d’haver estat pel bosc tot nevat.
Quan tornà acasa en Felix, el germà petit, li digué que els soldats havien estat al poble caçant russos que s’havien escapat d’un camp de presoners. I que n’havien liquidat a set, i que un s’havia aconseguit escapar.

CAPÍTOL 3
L’Anna tot el dia anava rumiant. Reflexionava sobre el que li havien dit que els soldats russos eren molt salvatges, havien assassinat a nens, turmentat els vells i es llançavendamunt les dones. Quan els alemanys van reconquerir un poblet de Prússia Oriental l’exèrcit rus havia assassinat quasi a tots els habitants.
Ella es feia aquestes reflexions, perquè en el fons pensava que no podia quedar-se amb aquell home rus que tenia amagat al graner. Però es deia que no tots els russos eren dolents. Però clar, amagar un rus en aquelles circumstàncies era una traïció i sil’entregava una assassina perquè sens dubte l’executarien com els altres set russos.
El pare de l’Anna, que havia treballat en un circ, com a mag, a Praga, s’havia suïcidat quan ella tenia dos anys. Es va casar amb la seva mare i se’n van anar a viure al poblet, però en el fons el pare mai es va trobar bé al poble, era un home que seguia el dictat dels seus sentiments (comprensiu, tolerant, ajudava a...