las cerdas

Interlocutors: emisor i receptor
Protagonistes de l’acte comunicatiu.
Es caracteritzen segons: trets personals, grau de relació, rol de la comunicación.
Segons el tipus de relació, existiexen textos amb formalitat alta o baixa. (Alta:formal, Baixa: informal)

→EMISOR
Pot ser:
Subjecte parlant, produeix el text.
Locutor, se’n fa responsable, qui l’assumeix.
Participació de l’emisor
Laintenció es reflecteix en el text a partir d’un conjunt de marques lingüístiques.
Presència de l’emisor → parla en 1ª Persona i opina.
Absència de l’emisor → no hi ha marques lingüístiques, és impersonal.
La veu
L’emisor té la decisi´ño d’incorporar altres veus anomenades enunciadors.
Es classifiquen segons:
La funció
Fer intervenir un altre punt de vista.
Apropiar-se d’all`p que diu algúde prestigi per donar suport a l’argumentació.
Criticar i desqualificar algú.
Ironitzar.
Negar una afirmació.
Fer una petició de manera indirecta.
La manera de presentar-se.
Discurs citat:
Discurs directe (marques gràfiques)
Discurs indirecte (eliminen elements dictics)
Discurs sense marques de citació (tansols incorpora al discurs expresions no pròpies de l’autor)


REGISTRESLINGÜÍSTICS
Registres informals: interacció social, associats a temes generals on preval la subjectivitat. No segueixen la norma gramatical.
Registre col·loquial. Funció del llenguatge preferentment expressiva, sol succeir a espais on es produeix la interacció entre persones... Intenció molt diversa, informar, felicitar...
Registre vulgar i els argots. Es parla de registre vulgar quan s’observa ús devulgarismes. Els argots són varietats que usen determinats grups socials relacionats amb professions i ambients marginals.
Argot de professions: aspe4ctes prois d’una ocupació (eines, processos, instruments...)
Argots de grups marginals: sector social que es troba fora de la legalitat, delingüents, traficants... (camell, xocolata, farina...)

Registres formals: es presenten en textos elaborats,organitzats i planificats prèviament.
Registre tecnicocientífic. S’esdevé en texts que tenen com a finalitat la transmissió del coneixement. Funció referencial i intenció objectiva.
Registre literari. El tribem a textos literaris que pretenen crear bellesa amb el llenguatge i produir una determinada emoció en el lector. Funció poètica i intenció subjectiva.

Registre estàndard: registre formalque s’estableix com a varietat de referència. Es troba a nivell intermedi i és accessible per a tot parlant.

L’ADEQUACIÓ TEXTUAL
Comunicar-se significa adaptar-se al context en que s’emet l’acte comunicatiu. Les variables i les circmstàncies determinen el registre de llengua que l’emissor fa servir per fer efectiva la comunicació.l’adequació és el nom que rep la propietat textual que respona aquesta exigència. Un text çes adequat si:
Respon a la finalitat per la que ha estat creada.
Presenta un registre adequat a la formalitat/informalitat de la situació.
Té en compte les caractarístiques del receptor i usa el tractament que li correspon.
S’adequa a les característiques del canal.


TEMA 6.

ESTRUCTURA DE L’ACTE COMUNICATIU
Tot acte comunicatiu presenta una estructura:Introducció: és el primer punt de contacte amb el tema.
Desenvolupament: és el cos central de la informació.
Tancament: és el final del text.

L’esquema és l’esquelet del text que cal construir abans d’escriure’l.

COHERENCIA EXTERNA
Títol.
És l’element que encapçala el text, es classifica en:
Títol temàtic. És aquell que expressa el tema del text. Es pot distingir si l’expressa demanera parcial o total.
Títol remàtic. No designa de manera explçicita el tema i ofereix possibilitats diverses (metàfora, paròdia...)

Paràgraf.
Unitat del discurs que fa visible l’estructura de la informació. Posa en manifest la coherencia externa del text.
Unitat visual i formal.
Unitat amb una funciño visual que facilita la lectura.
Conjunt de frases separades per un punt i a part....