Las misiones pedagógicas

Las misiones pedagógicas

El perquè de la historia de l’educació: Una visió d’un fet històric
M’agradaria començar l’escrit amb una cita a Marc Bloch, diu així:
“La ignorància de passat no només es limita a obstaculitzar el coneixement del present, sinó que compromet, en el present, la mateixa acció.” (Bloch, 1984, p. 34)
Quan em plantejava parlar sobre unes fonts que tractaven sobre un fethistòric, concretament dins el món educatiu, em sorgien diferents preguntes. La primera passa per preguntar-me si s’escau una educació sense una història de l’educació, la resposta és no. Un educador social quan fa una intervenció sobre una comunitat o un individu, està fent una intervenció des de una perspectiva concreta, des de una experiència i uns sabers. Doncs aquests sabers passen per sabersobre el passat, sobre les intervencions que s’han dut a terme en el passat. Però realment cal, a més, comprendre aquell fet històric. Entendre la situació en que es va donar, veure el context d’aquell instant i entendre d’on procedia i cap a on es dirigia. Veure d’una manera global al situació de l’acció per a poder fer una valoració crítica de la intervenció.
En el cas de las Misionespedagógicas, passen per veure d’on provenia aquest moviment, qui el va dur a terme i en que va acabar. Tot això emmarcant-lo en un context concret.
Aquest moviment prové de l’anomenada educació popular que va aparèixer en un moment concret de la història. Aquest va ser a finals del s. XIX i principis del s. XX quan van començar a guanyar força els moviments obrers. Va aparèixer el que anomenem coml’orgull de classe. Per aquesta raó els obrers volien arribar a la cultura i volien que tothom de la seva classe hi arribés, que hi hagués una cultura de classe obrera. Aquí apareix el concepte d’emancipació de classe. Si els individus treballadors tenen accés a la cultura, tindran les eines necessàries per a tenir més poder i més riquesa. Això passa una mica per la raó que entenem que és indispensable laeducació dins l’educació social. L’educació ha de ser una eina per a poder accedir a la cultura, i quan disposes de la cultura ja pots emancipar-te, ja tens les eines per el dia a dia. En aquesta línea anaven les accions d’apropar corals, els orfeons a tothom, de crear les cases del poble i crear les institucions polítiques.
Doncs les Misiones pedagógicas es nodreixen de tot això i del momenthistòric que viu Europa. Després de la primera guerra mundial apareixen fermes creences en que les coses poden anar millor i s’obra un espai d’esperança. Una esperança de la que també és nodreix la segona república per a les seves accions. D’aquí que l’objectiu de les Misiones fos tant ambiciós, buscava fer arribar la cultura a tots els indrets de l’estat.
La tècnica que s’utilitzava a lesMisiones, passava per fer actuacions culturals als indrets més apartats de les ciutats a on hi havia un alt grau d’analfabetisme. Aquestes accions passaven des de teatre, musica, biblioteca itinerant, museu del poble, cinema, etc. Tot d’una Manera itinerant. A la tercera font, una noia troba semblances entre les Misiones i al dinamització sociocultural. De fet diria que estan impregnades per la mateixasubstància. Totes dues intervencions passen per obrir la cultura a col·lectius que no la tenen tant a l’abast. Òbviament s’han de salvar les distàncies ja que les Misiones eren d’un caire més introductori a la cultura en la qual el paper el tenien sobretot els missioners, però que buscaven un objectiu comú. De fet, moltes accions passen per ser molt similars o inclús iguals.
Per altre banda, caldestacar que com esmenta la primera font, que és un text estret d’una revista al poc temps de la formació del patronat que duia a terme aquesta intervenció, podem veure com ells confiaven i creien en la importància d’aquesta tasca. I és que com ve diu el text, “según testimonios extranjeros, tan original en su concepción, tan amplia de envergadura ni tan honda en sus efectos, imponderables,...