Lenguaje Cinematogràfico

INTRODUCCIÓ

En aquest treball es plasmen les idees que sempre m’han rondat pel cap: És fàcil fer una pel·lícula? La pregunta no es irònica, ja que està clar que totes les pel·lícules necessiten un temps, una dedicació i sobretot una idea per porta-les a les grans pantalles.
Aquí exposaré la meva idea cinematogràfica, explicant els principis del cinema, tots els gèneres que té, explicar elllenguatge cinematogràfic, l’elaboració d’un guió i el seguiment dels rodatges, també d’intentar refutar l’ hipòtesi següent: El cinema està a l’abast de tothom?
Moltes pel·lícules de l’antiguitat han servit per a molts cineastes com a inspiració a l’hora de crear les seves pròpies obres, per tal de crear o seguir un nou moviment artístic.
A la pregunta directa “El cinema està a l’abast detothom”?, la meva resposta seria, si, ja que el cinema es només la posada en escena d’imatges en moviment, i amb una càmera es suficient per fer-ho possible, però tot i això per a la pel·lícula més senzilla, es necessita un acurat treball i un equip per fer-ho possible.
Des dels principis del cinema, aquest art ha estat una caixa d’estalvis que cada cop produïa més beneficis en totes les èpoques, ja queservia com a entreteniment per a un món que vivia descontent.
Actualment i des de fa dècades el cinema és l’art més popularitzat gràcies a l’antiguitat i el esforç que han fet moltes persones perquè pel·lícules com Ballant sota la pluja, Mickey Mouse, el cinema d’humor mut de Charles Chaplin o les obres del director Frank Capra, han fet que actualment el cinema sigui com és, un gran mónd’espectacle i sorpresa on sintetitza totes les arts en una sola.
Per això vull investigar la història del cinema per veure quins avenços, quines pel·lícules i actors han fet que actualment tinguem les expectatives del cinema tant altes i creiem que el cinema es un art només per a uns pocs.


EL NAIXEMENT DEL CINEMA

Les enciclopèdies solen definir la cinematografia com l’art de representar, sobreuna pantalla, imatges en moviment per mitjà de la fotografia. Aquest art, ha plasmat una de les obsessions humanes que hi havia des del principi de l’ésser: captar i representar el moviment, com per exemple a la prehistòria on dibuixaven animals amb més potes de les que realment tenien per representar aquell animal estava en moviment.
Uns anys més tard els egipcis buscaven el principi perperdurar en el temps amb la persistència de la visió, com es en el cas del faraó Ramsés que per exemple va decorar l’exterior d’un temple amb les diferents fases d’una figura d’un cavall a galop que produïa d’il·lusió òptica que es movia, o uns anys més tard a l’època clàssica ja donaven realisme a la musculatura de l’estàtua, per l’obsessió de plasmar la realitat el màxim possible.
El primer antecedentper els principis de producció semblada a la d’una pel·lícula s’han de situar a l’Orient, més concretament a la Xina, l’Índia i Java als espectacles d’ombres xineses on s’hi representaven imatges animades en moviment.
Va ser així fins el segle XIX on es va desenvolupar las instantània fotogràfica, punt de partida per el cinema. El 1824, el científic anglès Peter Mark Roget va elaborar una tesisobre la persistència retinal, un fenomen que es produeix a l’ull humà on les imatges projectades durant una fracció de segon a la pantalla no desapareixen instantàniament de la retina.
L’any 1826 l’inventor francès Nicéfhore Niepce va aconseguir fixar químicament les imatges reflectides a l’interior d’una càmera obscura i així obtenir la primera fotografia després d’haver de deixar reposardurant unes vuit hores. Més tard Jacques Daguerre aconseguiria reduir el temps d’exposició a mitja hora, amb la qual cosa va crear el daguerreotip.
No obstant això, la sensibilitat de les plaques fotogràfiques no eren suficients per obtenir una sèrie de preses fotogràfiques successives, a intervals determinats per registrar una fase diferent en cada moviment per després ajuntar-los tot per...