LES BASES I ELS PRINCIPIS DE L ENTRENAMENT ESPORTIU

LES BASES I ELS PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT ESPORTIU
CONCEPTE D’ENTRENAMENT
Segur que alguna vegada has sentit que, per a una persona que practica exercici físic, el
millor és seguir un pla d’entrenament. Però, què s’entén per entrenament? Podem dir
que és...
- ... un procés en què es va progressant de mica en mica perquè l’organisme vagi
millorant.
- ... científic, perquè s’hi apliquenconeixements que han estat comprovats de
manera científica i perquè s’usen altres ciències com l’anatomia, la fisiologia, la
física, la bioquímica, etc ...
- ... pedagògic, perquè s’hi esdevé una relació entre dues persones – entrenador i
esportista- en què el primer haurà de transmetre coneixements, demostrar,
corregir, donar instruccions i avaluar.
- ... que té com a objectiu incrementar el rendimentd’una persona, millorant les
seves capacitats: la seva condició física (resistència, força, flexibilitat, velocitat,
coordinació, equilibri, agilitat), les seves capacitats psicològiques (concentració,
esforç, voluntat, etc.), les capacitats tècniques, tàctiques, etc.
Tota persona pot millorar les seves capacitats a través de l’entrenament. Aquest no es
troba reservat només als esportistes d’elit, nitant sols a l’esport de competició.
Qualsevol persona pot entrenar-se, ja sigui per millorar la seva salut (mantenir-se en
forma), per superar-se a si mateixa, per jugar millor els seus partits setmanals, o
senzillament per compensar les moltes hores de vida sedentària que la majoria portem
avui dia.
LES BASES DE L’ENTRENAMENT ESPORTIU
L’equilibri homeostàtic
Abans que res, cal saber que lesfuncions orgàniques (la circulació, la respiració, el to
muscular, ...), així com les constants vitals del cos humà tendeixen a mantenir un estat
d’equilibri. Aquesta tendència a conservar l’estabilitat es l’anomenat equilibri
homeostàtic.
Hi ha molts factors o estímuls que poden ser estressants (que causen estrès) i disminuir
el nostre equilibri homeostàtic. Per exemple, patir una malaltia (grip,gastroenteritis,
bronquitis, etc.), un traumatisme o un cop molt fort, i també factors psicològics, com
l’ansietat, els estats nerviosos (períodes d’exàmens, etc.).
Resposta del cos humà davant l’exercici
També l’exercici físic es pot considerar un estímul estressant capaç de modificar el
nostre equilibri homeostàtic. Aquest equilibri ve indicat per una línia, línia d’equilibri
homeostàtic, quedetermina el nostre estat físic general.
Imagina que realitzes una excursió de sis hores caminant per la muntanya.
Probablement al final del dia, i durant el dia següent et sentis cansat o no t’aguantis dret.
Això significa que la teva línia d’ equilibri ha disminuït i que les teves funcions
orgàniques es troben alterades. La resposta del cos humà en front l’exercici s’estableix
en tres fases:

1.Descens de la línia d’equilibri ocasionat pel cansament de l’exercici físic.
Aquest descens s’anomena fase de desgast.
2. Posteriorment, el cos humà comença a superar el cansament i a recuperar de
mica en mica les funcions orgàniques. La línia d’equilibri ascendeix fins a
recuperar el nivell inicial. Aquest ascens s’anomena fase de recuperació.
3. Un cop completada la recuperació, la línia d’equilibriascendeix a un nivell nou,
superior a l’anterior. aquest augment del nivell físic no és més que un
mecanisme de defensa del cos humà i es coneix amb el nom de
sobrecompensació.

Potser ara entenguis millor que, tal i com et dèiem al començament, l’entrenament és un
procés, ja que es basa en l’aplicació d’una sèrie d’estímuls per “desgastar” el cos humà
i, amb la recuperació consegüent, augmentargradualment el nivell físic de la persona.
CONCEPTE DE CÀRREGA D’ENTRENAMENT
Si l’exercici físic és un estímul capaç de desgastar l’organisme, és molt important saber
mesurar-lo i calcular-lo. Però, com? Com es pot saber si un entrenament és “fluix” o
“fort”?
L’estímul de què parlàvem, en termes de ciència de l’entrenament esportiu, s’anomena
càrrega d’entrenament. Es tracta del volum d’exercici...