Els dotze principis del budisme:

1. La pròpia salvació és la tasca immediata de tot home. Si un home és ferit per una fletxa enverinada, no haurà de demorar la seva extracció per conèixer els detalls de qui la va disparar o la longitud i forma de la fletxa. Sempre hi haurà temps per augmentar la comprensió de l'Ensenyament durant la marxa del Camí. Mentrestant, comença per enfrontar-se a la vida, tal com és, aprenent sempre perexperiència personal i directa.

2. El primer fet de l'existència és la llei del canvi o la impermanència. Tot el que existeix, des d'una molècula a una muntanya o des d'un pensament a un imperi, pansa pel mateix cicle de l'existència: neix, creix, decau mor. Tan sols la Vida és contínua, en cerca sempre de l'expressió de noves formes. "La vida és un pont, no construeixis una casa sobre ella".La vida és un procés de flux i aquell que s'aferra a les formes, per meravelloses que siguin, sofrirà per resistir al corrent.

3. La llei del canvi s'aplica d'igual manera al "ànima". No hi ha principi en l'individu que sigui immortal i sense canvi. Només el *Innombrable, la Realitat Ultima està més enllà del canvi. Totes les formes de vida, incloent a l'home, són manifestacions d'aquestaRealitat. Ningú posseeix la vida que flueix en ell en major grau que una bombeta posseeix el corrent elèctric que la fa donar llum.

4. L'univers és l'expressió de la Llei. Tots els afectes tenen les seves causes i l'ànima humana, o caràcter, és la suma total dels actes i pensaments previs. El *karma, que significa acció−reacció, governa tota l'existència l'home és l'únic creador de la seva destinaciófinal. Pel pensament i l'acció justs pot purificar gradualment la seva naturalesa interna i per pròpia realització obtenir l'alliberament de tornar a néixer. El procés comprèn grans períodes de temps, fins i tot una vida després d'una altra a la terra, però al final cada forma de vida aconseguirà la il•luminació.

5. La vida és una i indivisible; encara que les seves formes, sempre en canvi,siguin innombrables i peribles. En realitat no hi ha mort, encara que cada forma hagi de morir. De l'enteniment de la unitat de la vida neix la compassió, el sentit d'identitat amb la vida en altres formes. La compassió es descriu com "la Llei de les lleis −l'harmonia eterna−", i aquell que trenqui aquesta harmonia, sofrirà en conseqüència i retardarà la seva pròpia Il•luminació.

6. Sent la vidaUna, els interessos de les parts han de ser els de la totalitat. En la seva ignorància, l'home pensa que pot aconseguir l'èxit per als seus propis interessos aquesta energia egoista, i erròniament dirigida, produeix sofriment. Aprèn del seu sofriment a reduir i finalment a eliminar la causa. El Buda va ensenyar les Quatre Nobles Veritats: la omnipresència del sofriment; la seva causa, el desigerròniament dirigit; la supressió de la causa que és la seva curació i el Noble Òctuple Sendera del autodesarrollo que condueix per fi del sofriment.

7. El Òctuple sendera que condueix a la total il•luminació comprèn: recta visió o comprensió preliminar, recte propòsit, recta manera d'expressió, recta acció, recte mitjans de vida, recte esforç, recta atenció o desenvolupament de la ment i,finalment recta concentració. Com el Budisme és un camí de vida no simplement una teoria, és essencial per al propi alliberament el recórrer aquesta Sendera. "Deixa de fer el mal, aprèn a fer el bé, neteja't el teu propi cor, aquesta és l'Ensenyament dels Budes".

8. La Realitat és indescriptible i un Déu amb atributs no és la Realitat final. Però el Buda, un ésser humà, es va convertir en el TotalmentIl•luminat i el propòsit de la vida és aconseguir la Il•luminació. Aquest estat de Consciència, el Nirvana, l'extinció dels límits de la individualitat, es pot aconseguir a la terra. Tots els homes i totes les formes de vida contenen la potencialitat d'il•luminació i el procés consisteix a arribar a ser el que ets. "Mira dins de tu. tu ets Buda".

9. Entre la Il•luminació potencial i la real...