Libertad

INDEX 1. L’HOME QUE S’ENCARAVA AMB DÉU 2. LA LLIBERTAT, DO DE DÉU 3. LA RESPONSABILITAT INDIVIDUAL a) La responsabilitat en els pecats personals b) La responsabilitat en els pecats socials c) La responsabilitat en el canvi 4. BIBLIOGRAFIA

1

1. L’HOME QUE S’ENCARAVA AMB DÉU
Un home que anava pel bosc va veure un cérvol que havia caigut en una trampa parada por uns caçadors furtius. Elcérvol el va mirar amb dolor, com demanant a crits que l’alliberés, però aquell home va passar de llarg i es va encarar amb Déu: - Per què permets aquestes coses? ¿Per què no fas res per a solucionar-ho? Més tard va entrar a la ciutat i va veure a una nena tremolant de fred demanant almoina. La nena esperava alguna cosa d’ell, però aquell home va passar de llarg i va tornar a encarar-se amb Déu: - ¿Perquè permets això? ¿Per què no fas res per a solucionar-ho? Déu va guardar silenci. Però aquella nit, quan l’home estava a casa li va respondre: - He fet alguna cosa: t’he fet a tu. Moltes de les injustícies del nostre món ho són causades per nosaltres. Som els que les provoquem i després hi ha alguns que carreguen totes les culpes a Déu. Ell ha posat a les nostres mans una preciosa llibertat itambé una gran responsabilitat. Seguint la intuïció de Hans Jonas, filòsof jueu alemany que va perdre la mare a Auschwitz, “en el simple fet d’admetre la llibertat humana resideix una renúncia al poder per part de Déu”1. Déu és el Totpoderós que ha renunciat a la seva omnipotència per a permetre a la persona humana una existència veritablement lliure. L’acte de la creació és una espècied’“autolimitació” misteriosa de Déu. A aquest preu, el seu silenci i la seva permissivitat poden començar a rebre un principi d’explicació 2. Però a aquest preu també, el sofriment de la persona humana es fa misteriosament sofriment per a Déu, identificant-se fins i tot en els que sofreixen, tal com deixa intuir Jesucrist: “tenia fam i em donàreu menjar...” 3. En aquest text apareixen les claus de la vida,sobretot per als cristians: llibertat, responsabilitat, injustícies, sofriment, amor, omissió, camí, meta... La llibertat exigeix responsabilitat. La llibertat en el context humà està unida a l’amor. La llibertat autèntica és el dinamisme responsable de la persona que estima.

____________________
1. H. Jonas. “Le concept de Dieu après Auschwitz. Une voix juive”, Payot/Rivages, 1984, 36. 2. B.Sesboüé. “Creer. Invitación a la fe católica para las mujeres y los hombres del siglo XXI”, San Pablo, 2000, 211. 3. Mt 25, 35- 46. 2

2. LA LLIBERTAT, DO DE DÉU
De vegades acusem Déu de retallar-nos la llibertat. Si hem de fer sempre la seva voluntat, ¿on queda la nostra lliure iniciativa? Gepetto era el fuster que va crear Pinotxo. Sembla normal que Gepetto digués al seu ninot: “tingues cura de noapropar-te al foc: pots acabar convertit en cendra”. O “no et tiris a l’aigua perquè et podriràs”. O “dóna’t cada nit una capa de vernís per a protegir la teva fusta”. Amb aquests advertiments, el fuster no vol retallar la llibertat de Pinotxo. Més bé aquests bons consells serien la manifestació d’una profunda estima. Igualment les normes que Déu ens proposa no són per a lligar les ales de lanostra llibertat, sinó per orientar la seva direcció cap al bé, cap a l’amor gratuït i, per tant, cap a la felicitat. La llibertat s’anhela vivament. No n’hi ha prou en afirmar la llibertat com el tret més propi de l’ésser humà. Sovint es fonamenta d’una manera depravada, com si consistís en una llicència absoluta per fer tot el que agradi, encara que sigui dolent. La llibertat està al servei deldesenvolupament integral de la persona. És un gran regal que Déu li ha concedit. La persona humana és ama i responsable dels seus actes. Per a bé i per a mal. Per això cal fer un ús responsable d’aquest do de Déu de manera que, en la mesura en què fem més el bé, anem creixent en llibertat. Perquè l’exercici de la llibertat no implica el dret a dir o a fer qualsevol cosa. És fals concebre la...