Llengua i comunicació

Mirar al voltant, pensar, reflexionar, seguir uns models de conducta. Vivim controlats en tot moment i actuem segons el que veiem. Aquestes accions van determinant el tipus de persona o de personatgeque ens toca representar en aquesta vida, una autèntica comèdia controlada, principalment, pels mitjans de comunicació. Com si de monstres es tractessin, parlem d’ells, sovint, amb rebuig pel fet detenir, aquests, l’etiqueta de manipuladors. Però això és un tema a part. No ens preguntarem, ara, si ho són o no ho són. Però, el que sí que farem és preguntar-nos si aquests mitjans d’informacióactuen de manera correcta pel que fa a l’ús de la llengua catalana (tot i que també podríem fer una reflexió respecte a qualsevol altra llengua).
El fet de trobar-nos una falta d’ortografia, una malaconstrucció sintàctica o algun altre tipus d’incorrecció en algun mitjà de comunicació escrit no ens ha de sorprendre per res. Errors de picatge, distraccions dels periodistes, correctors deficients opotser pura ignorància per part dels redactors? Doncs, sincerament, jo no ho sé. Del que estic segur és que no es fa un bon ús del català. Però no tan sols als diaris, és a dir, a la premsa escrita,sinó que, sovint, també podem sentir barbarismes lingüístics i aberracions en l’ús del català en els mitjans orals com la ràdio o la televisió. Llavors, com volem que els joves d’avui dia escriguin demanera correcta si, a part del polèmic ús del Messenger, allò que veuen o llegeixen, sovint, es troba ple d’incorreccions? És un tema complicat i de difícil solució.
És cert que no s’hauria depermetre, però també és cert que aquesta situació es pot veure des d’una altra òptica molt més optimista, encara que tots els puristes de la llengua hi estiguin en contra. En resum, aquesta nova visió és laque tenen diaris com El Punt o el Diari de Girona. Acostumen a fugir de construccions complexes plenes de pronoms i guionets, moltes vegades feixugues per la lectura. Això és negatiu? Quin és el...