Pac 1 Llengua i Comunicació

Al llarg dels anys els mitjans de comunicació, sense adonar-se’n, s'han convertit en el model a seguir dels oients, existint alguns que difonen la llengua d'una manera més adient que d'altres.Considero que existeix una diferència principal si comparem un mitjà de comunicació escrit amb un d’oral o audiovisual, ja que en aquest primer, els periodistes poden fer millor el seu treball al tenirl'oportunitat de consultar diverses fonts d'informació per comprovar que s'han expressat correctament. En canvi, els altres no ho poden fer.
Si es tracta d'un programa radiofònic, com seria el cas d'unpartit de futbol, l'espontaneïtat està assegurada i, per tant, l'ús del llenguatge no és sempre el més correcte. Joaquim Maria Puyal és l'excepció en aquest gènere, ja que va ser el pioner enretransmetre en català un partit de futbol al 1976 fent un ús adequat i correcte de la llengua. Com corrobora M. Teresa Cabré, J.M. Puyal fa servir un "català correcte en situacions on abans només hi haviacastellà".
Dintre de cada tipus de mitjà de comunicació hi han alguns programes que transmeten la informació de manera més inadequada que d'altres. En televisió, considero que els programes de "realityshow" com "Gran Hermano" o programes relacionats amb la vida dels altres (tertúlia del cor) degraden d'una manera molt dràstica l’ús de la llengua i "atempten contra pilars de l'estat", "ignorant lapresumpció d'innocència".
En els últims anys han aparegut mancances i deficiències en la llengua per l'ús de les noves tecnologies com ara el WhatsApp, Facebook... També s’han de tenir en compte elsmanlleus que s'han introduït (anglicismes i castellanisme) a la nostra llengua, com ara la paraula tribut, de la traducció de l'anglès "tribute", o castellanismes com "carajillu" en comptes d'uncigaló.
Considero que per a que millori el nivell de la llengua emesa pels mitjans de comunicació cal valorar el nivell de competències lingüístiques "en el moment de la contractació", ja que els...