logica

Lògica
1 Llenguatges naturals i llenguatges científics
La capacitat simbòlica de l’ésser humà li ha permès tenir una forma pròpia de comunicació:
el llenguatge verbal artificial mitjançant el qual és capaç d’elaborar la seva pròpia
experiència i transmetre-la als altres.
Aquest llenguatge verbal articulat, així adquirit, rep el nom de llenguatge natural. És el que
fa servir l’esser humà enla vida quotidiana i es concreta en les diverses llengües pròpies
de les diferents comunicats lingüístiques.
Tot i la importància del llenguatge natural, indispensable en la comunicació ordinària, tant
per les dificultats que presenta el llenguatge de cada dia (paradoxes, ambigüitats,...) com
per l’exigència de formes de comunicació més operatives i adequades a camps específics o
anecessitats determinades, han sorgit els anomenats llenguatges artificials.
D’entre aquets llenguatges artificials ens interessen especialment els llenguatges científics,
els quals es caracteritzen pel fet que busquen fonamentalment ser precisos i operatius.
S’utilitzen en camps determinats: les matemàtiques, la física, la química, la informàtica, la
lògica..., és a dir, en aquells àmbits de treball enquè es requereixen instruccions precises
o formules específiques que no portin equívocs.
No es tracta de llenguatges universals i mai no poden substituir el llenguatge natural. La
utilització d’aquesta mena de llenguatges ha estat fonamental per al desenvolupament de
la ciència i tecnologia modernes.
Dins dels llenguatges artificials, és a dir, aquells que han estat construïts per afinalitats
específiques, un tipus especial el constitueixen els llenguatges formals, que tant la lògica
com la matemàtica empren com a eina fonamental.
2 La lògica i el seu objecte.
La lògica és una disciplina filosòfica que va aparèixer fa més de dos mil anys, es considera
que Aristòtil va ser el seu iniciador. Des d’aleshores, tradicionalment es pensava que la
lògica s’havia d’ocupar de l’anàlisidel pensament correcte, es a dir del raonament realitzat
amb correcció.
Ara bé, podem pensar o raonar sense utilitzar conceptes? Podem tenir conceptes sense les
paraules que els representin? Què és el llenguatge?
Amb el llenguatge podem fer moltes coses: comunicar-nos, cridar, demanar... el llenguatge
acompleix sempre una funció i en té moltes diferents però la funció representativa és una
deles principals, ens permet d’enunciar i afirmar coses sobre el món i per tant descriure’l.
Amb el llenguatge no tant sols fem afirmacions sobre el que veiem (“avui fa un dia
magnífic”, “la gespa està mullada”), també procurem relacionar aquestes afirmacions
(“avui fa un dia magnífic i la gespa està mullada) per tal de poder extreure d’aquesta
manera nous coneixements (“per tant, algú haregat”). Aquest procés que ens permet
d’obtenir nous coneixements a partir d’uns altres s’anomena raonar.
Naturalment, és important de tenir dades certes perquè la conclusió obtinguda sigui
verdadera, però si només tenim això no garantim que ho sigui. Pot passar que la gespa
estigui mullada per alguna altra raó: els mesos germans han fet una guerra de globus
1

d’aigua. Així, a més de tenir dadescertes, si volem garantir la veritat de la conclusió hem
de relacionar aquestes dades de forma adequada; és a dir, hem de raonar correctament.
Precisament d’això s’ocupa la lògica; d’aquí que sigui considerada la disciplina filosòfica que
estudia la correcció o validesa dels raonaments.
3 Llenguatge formal
Dins dels llenguatges artificials, és a dir, aquells que han estat construïts per afinalitats
específiques, un tipus especial el constitueixen els llenguatges formals, que tant la lògica
com la matemàtica empren com a eina fonamental.
Tot llenguatge formal consta d’un conjunt de signes i regles que el caracteritzen: taula de
símbols, regles de formació i regles de transformació.
3.1 Taula de símbols: la taula de símbols forma el vocabulari dels sistema. Aquest
vocabulari...