Los Pluralistas

ELS PLURALISTES
1.- Comenta aquests fragments. Assenyala les afirmacions que coincideixen amb Heràclit i les que hi estan en contra; fes el mateix amb Parmènides. Després digues, justificant-ho, de qui és cada fragment).
<<En moure’s, xoquen i s’entrellacen de tal manera que s’uneixen en un estret contacte mutu,però no arriben, en realitat, a generar a partir d’ells cap substància decap mena; car és d’una ingenuïtat ridícula suposar que dues o més coses poden alguna vegada arribar a convertir-se en una. Que els àtoms es mantinguin junts durant un temps ho atribueix a l’entrellaçament i al lligam mutu dels cossos primaris; ja que alguns són angulosos, uns altres ganxuts, els altres còncaus [...]. Aquests àtoms es mouen en el buit infinit, separats els uns dels altres idiferents en figures, grandàries, posició i ordre; en sorprendre’s els uns als altres, topen i alguns són expulsats mitjançant batzegades a l’atzar cap a qualsevol direcció, mentre que altres, travant-se mútuament d’acord amb la congruència de llurs figures, grandàries, posicions i ornaments, es mantenen units i originen, així, el naixement dels cossos compostos.>>
Aquest fragment de Demòcritparla de la composició del cosmos i com es forma. Diu que el àtoms tenen la mateixa naturalesa però es diferencien els uns dels altres per la forma, composició i mida (“ja que alguns són angulosos, uns altres ganxuts, els altres còncaus”). També creu en l’espai buit, el no-ésser, com a real i li dóna molta importància ja que si no fos així no serviria la seva teoria (“Aquests àtoms es mouen en elbuit infinit”). En moure’s per l’espai buit necessariament xocaran entre si per mitjà de l’atzar (“en sorprendre’s els uns als altres, topen i alguns són expulsats mitjançant batzegades a l’atzar cap a qualsevol direcció”).
Coincideix amb Heràclit en que les hi ha unes forces que interactuen (“ i alguns són expulsats mitjançant batzegades”). També coincideixen en que per formar una unitat ha deser divers i els contraris es necessiten (“travant-se mútuament d’acord amb la congruència de llurs figures, grandàries, posicions i ornaments, es mantenen units”). Una altra coincidència és que els dos veuen el canvi com deixar allò que era per ser allò que no era(“Que els àtoms es mantinguin junts durant un temps ho atribueix a l’entrellaçament i al lligam mutu dels cossos primaris” [...] “així,el naixement dels cossos compostos”). En canvi, Demòcrit diu que els “àtoms són expulsats mitjançant batzegades a l’atzar” ja que ell creu que per a la formació de compostos intervé l’atzar i les possibilitats que proporciona la congruència dels àtoms que topen i Heràclit creu en un logos que fa que les coses canviïn seguint un ordre.
Coincideix amb Parmènides en que aparentment tot canvia peròen realitat no res canvia ja que les coses poden canviar el seu aspecte però són(“és d’una ingenuïtat ridícula suposar que dues o més coses poden alguna vegada arribar a convertir-se en una”). També coincideix quan diu Demòcrit que tots els àtoms no són iguals ja que Parmènides diu que l’èsser ha de ser únic perquè si fossin iguals no es podria separar o distingir de l’ésser. No coincideix amb ellquan Demòcrit afirma que existeix el no-ésser, l’espai en el buit, i diu que és real ja que Parmènides s diu que el no-ésser és impensable perquè tots els pensaments són d’alguna cosa i quam pensem ho fem en l’ésser. Tampoc coincideixen en la teoria de canvi en que Demòcrit es basa en l’atzar i el moviment; Parmènides diu que l’ésser no era, ni serà, ni esdevindrà i per tant considera a l’ésseretern, amb la qual cosa queda exclosa tota creació entesa com a producció del no-res .
<<T’explicaré un relat doble: en un temps l’U es va formar de la pluralitat i en un altre de l’U va néixer, per divisió, la multiplicitat: foc, aigua, terra i l’altura incommensurable de l’aire; i, separada d’ells, la funesta Discòrdia, equilibrada pertot arreu, i, entre ells, l’Amor, igual en...