Los valores de la educacion

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1727 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
recenció sobre “Los valores de la educación” Victória camps

Els valors de la educació?
Els valors en la educació?
Els valors per la educació?

La primera d’aquestes frases correspon al títol del llibre en el que he basat aquesta recensió, les altres dos, per molt que semblin semblants, està plenes de matisos diferents que he anat construint al llarg del llibre, l’assignatura, però endefinitiva, al llarg de la meva vida. En aquesta recensió explicaré algunes, molt poques, però les més rellevants idees que m’ha suggerit i aportat el llibre. Aquest és un llibre, que tot i que sembli ràpid de llegir, és molt dens i té un contingut molt fonamentat i complicat de interioritzar. Alhora aprofundeix en molts valors, tots ells cabdals, dels qual de cada un se’n podria fer mil recensions. Ésper això que en aquesta recensió em centraré en la ètica, com a marc dels valors, i en l’educació. De manera que desgranaré el títol del llibre omplint-lo amb reflexions suscitades pel contingut del llibre.

Valors
Per parlar de valors i reflexionar sobre aquests, quins són positius quins negatius, quins són culturals, quins antiquats,....és inevitable pensar en la ètica, amb la finalitatd’emmarcar i donar respostes a aquestes preguntes. De la mateixa manera, Victoria Camps, també busca en la ètica i en el seu concepte, les respostes i solucions.
Però la primera pregunta que ens fem és: hi ha una ètica i uns valors universals?
Camps ens diu que de la mateixa manera que no hi ha un model de persona ideal , degut a que el món es plural, no hi ha tampoc societats ideals ni escoles model.Però si que creu que en totes aquestes ha d’haver-hi uns valors universalment consensuables. Aquests són els valors fruit de la civilització (de la historia de la civilització). Actualment aquests són els que inspiren els drets fonamentals. Aquests, són abstractes i formals de fet, Camps afirma, que és per aquest motiu que els acceptem. Si fossin concrets el consens cap a aquests desapareixeria.D’altre banda però és cert que la ètica, amb aquest caire abstracte, davant de moltes situacions concretes obliga a l’individu a escollir valors en detriment d’altres. Aquest punt és el que Camps dictamina de “tragèdia” i el que fa complicat ser ètic a ulls de tothom, i per tant complica l’ensenyament de la ètica, ja que no hi ha un temari a seguir, en la ètica no sempre 2+2 són quatre. La solucióa aquesta tria i priorització de valors davant d’alguna situació pot ser, i així ho penso a la meva manera d’entendre-ho, el consens dialògic. És a dir que és a partir de la comunicació i la no imposició la manera amb la que podem donar a entendre el nostre punt de vista. Segurament penso que aquesta és la única manera que l’altre accepti les normes i les trobi justes, tal i com diu Hebermas.D’altre banda, i fent referència a aquest punt, de on estan els límits en la presa de decisions basades en la ètica, podem fer nostre l’imperatiu de Sartre que diu “ la meva llibertat acaba on comença la dels altres”. En aquests sentit ningú te dret a imposar a l’altre els seus punts de vista perquè tothom de dret a pensar per ell mateix.
Aquesta últim paràgraf, cal llegir-lo amb prudència, jaque penso que no justifica que s’ha d’acceptar el model relativista. Aquest afirma que com que no hi ha certeses , ni la ètica és absoluta, cada individu ha de construir la seva escala de valors i tolerar i respectar als altres i la seva manera de pensar. Aquesta tolerància però tendeix a la no resolució de conflictes i a la acceptació total. Jo penso que és important que tot i que és cert que laètica no és absoluta, com hem pogut veure, si que a grans trets i de forma abstracte podem posar el marc dels drets fonamentals per tal d’encabir-hi tots el valors, si que ha d’haver-hi una ètica. En aquest sentit penso que s’han de “rebutjar” els valors de persones, altres cultures i societats que no accepten el que dicten aquests. Tot i així penso que el rebuig ha d’anar de la mà del...
tracking img