Música del segle xx

Música


[pic]


Música del segle XX

Expressionisme: fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX, que va tenir plasmació en un gran nombre de camps culturals. Laseva primera manifestació va ser en el terreny de l'art, sent els primers moviments de les anomenades “avantguardes històriques” artístiques.
• Atonalisme: és un sistema musical que prescindeix dela tonalitat, amb la finalitat que els dotze sons tinguin el mateix valor. Com que no hi cap tonalitat ni cap tònica aquest tipus de música no s'escriu amb armadura de clau, a més a més que lesmelodies es construeixen de tal mena que no predomini ninguna nota sobre les altres.
• Dodecafonisme: és una tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa importància a les dotze notes del'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica,rebutja el sistema tonal i estableix unes bases pròpies de composició.
Neoclassicisme: va ser un moviment musical desenvolupat a Europa entre 1918 i 1939 que va retornar en certs aspectes el que haviensigut els estils del Barroc i del Classicisme. La seva estètica es centrava en l'objectivitat i la concisió.
Primeres avantguardes: El fauvisme, l'expressionisme i el cubisme són els primers movimentsinnovadors que obren el pas a totes les renovacions posteriors. Els seus nous plantejaments revisen els conceptes, no tant acadèmics, sinó sensorialistes, i desenvolupen un nou sentit de la ideaplàstica, valorant per sobre de tot el subjectivisme, en relació amb el món objetual i la llibertat expressiva.
Serialisme integral: aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integratsdel so, és una música organitzada. 
Música aleatòria: és un sistema de composició musical que permet la intervenció de processos d'atzar.
Música electroacústica: tipus de composició musical que...