Manipulació a la televisió

Manipulació a la televisió

Als informatius de televisió ens podem trobar el que podríem anomenar males pràctiques, aquells tics que a vegades tenen els periodistes en que fan servir malament elllenguatge, no el fan servir acuradament o, per exemple, poden arribar a crear alarma social o fins i tot, d’alguna manera, arribar al que es coneix com manipular.

Una típica mala pràctica és l’úsdel llenguatge bèl·lic o violent en la informació esportiva: “xutar a matar”, “el rival”, “l’enemic”, “camp de batalla”, etc.

Una altra mala pràctica és la que cometen alguns periodistes a l’horad’explicar les coses com s’explicaven fa trenta anys sense tenir en compte que la realitat d’avui en dia és una altra. Parlen de gustos i/o tendències sexuals molt concretes quan n’hi ha moltes i estanregularitzades i són legals, parlen d’un únic tipus de família quan avui en dia hi ha molts tipus de família diferents.

Actualment, es pot comprovar com hi ha una lluita per la espectacularitat de laimatge més que una lluita per la profunditat i el rigor de la informació en sí. Moltes vegades la gent acostuma a veure i no escoltar i això fa que es necessiti posar imatges molt impactants, avegades desagradables, perquè l’espectador s’aturi un moment, miri que està passant en aquella pantalla i llavors comenci a escoltar.
El fet de convertir notícies que no tenen res a veure amb l’espectacleen espectacle, fa que un informatiu doni una imatge que no és la que ha de donar.

Últimament es dóna el cas de són els propis presentadors d’informatius de televisions generalistes els encarregatsd’anunciar productes a la televisió. Aquest fet implica que la credibilitat que tenia aquell periodista com a presentador d’un programa informatiu s’aprofita, no per informar a la gent, sinó pervendre un producte a l’audiència. Utilitzar la imatge de presentador d’un informatiu per prestigiar un producte a canvi de diners és justament el contrari del que hauria de fer qualsevol periodista....