Maria montessori

Va néixer a Chiaravalle, una província d’Ancona (Itàlia) el 31 d'agost del 1870[cal citació]. Quan tenia 12 anys, la seva família es trasllada a Roma per tal que ella pugui tenir una bona educació. Tot i que els seus pares havien pensat que estudiés per ser mestra – de fet, l'única sortida oberta a dones – ella opta per estudiar medicina, pel que haurà de passar per nombroses dificultats de caireeconòmic i social. Tot i així, als 26 anys, esdevé la primera dona italiana que obté el certificat de metge.[cal citació] Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica.
Però Maria Montessori aviat comença a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrés pedagògic a Torí realitza una intervenció sobre el tractament i l'educació dels nins ambretard mental, que en aquella època eren considerats malalts mentals.
A partir d'aquesta intervenció, el ministre d'educació, Guido Bacelli, la convida a realitzar una sèrie de conferències a Roma per presentar les seves idees sobre l'educació d'aquests nens. Posteriorment, es fundarà una escola estatal d'ortofenia on Montessori exercirà com a directora entre el 1899 i el 1901[cal citació].Durant aquest trienni integra un grup de professors especialitzats en l'observació i l'educació d'infants amb retard.
Un temps més tard, es traslladà a Londres i a París per tal d'estudiar els mètodes estrangers. De retorn a Roma prosseguí amb les seves observacions, elaborà un mètode fonamentat en els principis d’Itard i de Seguin i emprengué una sèrie de noves experiències en l'àmbit de lalecto-escriptura. Aquest mètode resultà positivament aplicat amb nens retardats, els qui arribaren a aprovar els mateixos exàmens que els nens normals.[cal citació]
Sorpresa o animada pels resultats, comença a dedicar molt més temps al treball amb els nins considerats normals. De fet, abandona l'ensenyança i es dedica íntegrament a l'estudi i a la investigació. Profunditza en les obres dels dos educadorsfrancesos que havien inspirat el seu anterior mètode, assisteix a un curs de filosofia a la Universitat de Roma[cal citació] i a un de psicologia experimental a Nàpols i a Torí.[cal citació]
És durant aquests cursos que Montessori entra en contacte amb dos intel·lectuals italians que influeixen en la seva perspectiva. La novetat del seu mètode no hagués estat possible sense les aportacions delprofessor Sanctis, psicòleg de la Universitat de Roma, i de G Sergi, fundador de la Societat Romana de Sociologia.
Sanctis ja preconitzava l'exercici dels sentits com a estímul per al desenvolupament mental [cal citació]– un dels pilars de la perspectiva montessoriana – i mostrava el seu interès cap als retardats.
Mentre, Sergi postulava que la antropologia i la psicologia experimental eren labase per fer progressar a la pedagogia.[cal citació] Podem dir que fou gràcies a ell que Montessori orientà les seves investigacions cap a les escoles de primària, moment essencial en l'evolució del pensament de Montessori.[cal citació]
Arribats a un punt, el conjunt de les seves troballes li dona la possibilitat d'ocupar la càtedra d'antropologia pedagògica a la Universitat de Roma, on es dedicà al'ensenyança durant diversos anys, al 1906 també havia accedit a la càtedra d'higiene al Magisterio Feminile de Roma.[cal citació]
D'aquesta manera, paulatinament va desplaçant el seu interès inicial pels nins amb retard mental cap als infants en edat escolar. A partir d'aquest desplaçament, el mes de gener de 1907[cal citació] Montessori funda la primera Casa dei Bambini, un lloc on els nenstinguessin l'oportunitat d'aprendre seguint els seus innovadors mètodes.
De fet, la fundació d'aquest primer centre fou impulsada bàsicament per l’Instituto Romano dei beni stabili, un organisme social que pretenia impulsar la rehabilitació del barri de San Lorenzo de la capital italiana mitjançant la construcció de edificis moderns, ja que els habitants d'aquest barri vivien en una gran...