Mineral coure

Mineral de coure

Origen

Aquesta mostra conté dos tipus importants de minerals de coure: calcopirita y bornita. Els minerals de coure es troben en tot el món, però el baix percentatge de metallobtingut del mineral i la inaccesible situació dels dipòsits fan que les mines siguin poc lucratives. El coure és el segon metall més utilitzat en el món i es valorat per la seva conductivitat,maleabilitat, resistència a la corrosió, i per la seva bellesa.
El coure ocupa el lloc 25 en abundància entre els elements de la capa terrestre. Freqüentment es troba agregada amb altres metalls coml’or, plata, bismut i plom, apareixent en petites partícules de roques, s’han trobat masses compactes de fins 420 tonelades. El coure es troba per tot el món en la lava basàltica, localizant el majordipòsit conegut en la cordillera dels Andes en Chile, baix la forma de pórfido. Aquest país poseeix aproximadament el 25% de las reserves mundials conegudes de coure i a principi de 1980 es va convertiren el primer país productor d’aquest metall. Els principals jaciments es localitzen en Chuquicamata, Andina, El Salvador i El Tinent.
Les principals fonts del coure són la calcopirita la bornita,sulfurs mixtes de ferro i coure. Altres menes importants són els sulfurs de coure calcosina i covellina; la primera es troba en Chile, Mèxic, Estats Units i la antigua URSS, i la segona, en EstatsUnits. La enargita, un sulfoarseniato de coure, es troba en la antigua Yugoslavia, Sudàfrica i Amèrica del Nord; la azurita, un carbonat bàsic de coure, en França i Austràlia, i la malaquita, altrecarbonat bàsic de coure, en els monts Urals, Namibia i Estats Units. La tetraedrita, un sulfoantimoniuro de coure i de altres metalls, i la crisocolla, un silicat de couree, es troben ampliamentdistribuits en la naturaleza; la cuprita, un óxid, en Espanya, Chile, Perú y Cuba, y la atacamita, un clorur bàsic, y el nombre provè de la regió andina de Atacama, en el nord de Chile i Perú.

[pic]...