Model de kahnemann

ÍNDEX:
1. Introducció 2
1.1. Atenció dividida 2
1.2. Biografia 2
2. Model atencional de Kahneman 2
3. Comportament envers el risc 3
4. Comportament i incertesa 3
5. Bibliografia 4
6. Annex: Presentació Power Point
 
1. Introducció
Aquí hi ha un esquema dels diferents tipus d’atenció. Hi ha una breu explicació de cadascuna.Nosaltres ens centrarem més en la dividida, ja que és amb la que treballa Kahneman.

1.1. Atenció dividida
És un tipus d’atenció selectiva en la qual els subjectes han d’atendre almenys a dos tasques de manera simultània. Els estudis realitzats sobre aquest tipus d’atenció determinen que la importància no recau en el processament de la informació (el què és seleccionat) sinó en els recursos delsquals es disposa per poder ser repartits de manera eficient en les tasques a realitzar.
L’atenció dividida, davant la limitació de recursos atencionals del subjectes, s’interessa més pels aspectes funcionals que els estructurals, al contrari que l’atenció focalitzada, que s’interessa per l’emplaçament o estructura del filtre.
1.2. Biografia
Va néixer a Tel Aviv (Israel) l’any 1934. Fou educat ala universitat hebrea de Jerusalem (llicenciat en psicologia i matemàtiques, 1954) i va fer un doctorat a psicologia a Berkeley (1961).
Kahneman va treballar en diverses àrees de la psicologia, incloent la visió, atenció i psicofisiologia entre d’altres.
L’any 2002, junt amb Vernon Smith, se li fou concedit el “Premi Nobel” d’economia.

2. Model atencional de Kahneman
L’atenció és consideradaun sinònim d’esforç, és a dir, que es necessita energia per dur-la a terme. A més, l’energia atencional es considera limitada, i quan es realitza més d’una acció alhora, és imprescindible repartir-la i que les dues tasques suposin una baixa demanda atencional.
Kahneman posa de manifest que els models atencionals han d’explicar la selectivitat i la intensitat, és per això que intenta complementarla informació aportada per Broadbent.
En el seu model, Kahneman introdueix el concepte “esforç” que depèn de la “distribució”. Aquesta última és la responsable d’administrar els recursos disponibles de manera selectiva i ponderada, basant-se en els següents factors:
1. Reaccions incondicionades a característiques de l’estímul (novetat, canvis sobtats...).
2. Intencions momentànies.
3.Avaluació de la demanda de capacitat, per tal d’establir el consum d’atenció en cada tasca.
4. Els canvis en el nivell general d’arousal. L’arousal és un estat fisiològic i psicològic on estàs despert o atent als estímuls, és a dir, un estat d’excitació.
La relació entre la capacitat atencional i l’arousal té forma de “U” invertida. Això significa que quan augmenta l’arousal també augmenten elsrecursos atencionals; ara bé, passat el punt d’inflexió, un increment de l’arousal suposa una disminució dels recursos disponibles (situació d’estrès) i és quan els individus no estan en condicions de pensar o prendre decisions.
Dins els treballs de Kahneman, els més destacats són els relacionats amb l’anàlisi del comportament en situacions de risc o incertesa.

3. Comportament envers el riscKahneman, a part de formular el model de recursos simples o centrals de la capacitat d’atenció limitada també va formular una teoria sobre el comportament que tenen les persones cap al risc. Parteix del principi que els mecanismes sensorials estan acostumats a percebre les diferències i els canvis basant-se en una referència per explicar la percepció d’atributs no sensorials. Això explica quefixem les nostres preferències en funció d’una situació de referència. Kahneman i altres autors van utilitzar un experiment per il•lustrar aquesta afirmació. Van distribuir a l’atzar un objecte de 5€ entre un grup d’estudiants. Els hi van donar l’opció de quedar-se’l o de vendre’l, i havien de determinar la quantitat de diners que acceptarien (grup A). A uns altres estudiants se’ls va donar l’opció...