Models Organitzatius Per La Diversitat

Hi ha molts tipus d’estratègies organitzatives que es podem aplicar dins un aula:


Models organitzatius per a la diversitat (alternatius als agrupaments flexibles):

Dins dels models organitzatius per a la diversitat (alternatius als agrupaments flexibles) hi trobam: els tallers i racons, l’aula amb dos docents, la diferenciació per nivells d’aprenentatge, el pla de treball, el contractedidàctic, els grups cooperatius i els projectes de treball.


Tallers i racons:

El mestre col•loca un determinat material i recursos a diferents espais de l’aula, que tenen objectius d’aprenentatge diferents. En ells els alumnes treballen sols, per parella o en petit grup, els mateixos alumnes escullen el treball que volen dur a terme, es planifiquen el treball i el temps. S’acostuma aplanificar cinc o sis tallers diferents de manera que cada un es composi de quatre o cinc alumnes. Els tallers solen ser rotatius.

Aquesta estratègia té molts avantatges ja que es pot treballar a totes les edats, s’aprèn autònomament i es potencia el treball entre iguals, la proposta és plantejada pel docent però oberta als alumnes això fa que els alumnes puguin donar la seva opinió i, per tant,siguin crítics. En aquesta estratègia es treballa una sola temàtica i això és bo ja que s’aprofundeix més sobre el tema. Al planificar uns sis tallers i ser rotatius, els alumnes aprenen a organitzar-se, poden escollir les tasques que els plantegin dificultats a la seva mida i dur a terme treballs més creatius.

Com a desavantatges, es podria donar el cas de que el nins al passar d’un racó al’altre es distraguessin o que es vulguin quedar més temps a un racó que a un altre al ser més fàcil per a ells, sense donar importància a un altre racó que els plantegi algun repte i per tant una superació. Per a que tot això no ocorri, el/la docent ha de vigilar i, en tot cas, donar un plaç de temps per a cada racó. També podria succeir que hi hagi desavinences dins un mateix grup a l’horad’organitzar-se, fent que el treball no sigui tan efectiu o enrellentint-lo.


Dos docents dins un mateix aula:

Aquesta experiència s’ha realitzat bàsicament a les etapes d’infantil i primària però també s’aplica a secundària. Es basa en aprofitar els recursos personals del centre (mestre de suport, professor de pedagogia, terapèutica, professor de psicologia i pedagogia...) a l’aula on estantots els alumnes. Hi ha d’haver un aula per grup-classe i dos docents en moments determinats de la jornada escolar. Els continguts que es treballen mitjançant aquesta organització són de tipus procedimental.

Com a avantatges podem trobar que sempre es fa feina amb el mateix grup de nins i això fa que els mestres coneguin més a cada alumne, les seves dificultats en l’aprenentatge, les sevesnecessitats i les seves motivacions, per tant el poden ajudar millor a aconseguir els objectius proposats; al haver dos docents tots els nins poden ser atesos i ajudats dins l’aula ordinària, al igual que permet que els dos docents tenguin un coneixement compartit del mateix grup amb la fi d’adequar la programació i la metodologia a les necessitats dels nins i també es garanteix una atenciópersonalitzada de cada un dins l’aula; permet un treball en equip entre els mestres així com la introducció de innovacions metodològiques amb la posterior avaluació conjunta dels resultats i interès per a l’aprenentatge de tots els alumnes; els alumnes es poden beneficiar de més ajuda a l’hora de la resolució de problemes, elaboració de textos, recerca de informació, tutoria...

El desavantatge que hipodria haver seria en el moment de posar-se d’acord els dos docents, si entre ells no hi hagués bona relació.


Diferenciació per nivells d’aprenentatge:

En aquest tipus d’organització es treballa un mateix tema per a tot el grup però fent propostes d’activitats diversificades per nivells de diferenciació. Es fa una distinció en grups d’alumnes als quals se’ls hi proposen...