Modernisme

L’ENTRADA AL SEGLE XX: EL MODERNISME I L’ESCOLA MALLORQUINA
Panorama general
El segle XX va viure els canvis més ràpids de la història fins al moment. Tot i
així, podem dir que els seus primers anys van ser una prolongació del segle
XIX, a finals del qual ja havia començat el Modernisme.
Es considera que durant l’any 1892 i 1893 s’inicia el moviment.
L’any que marca el final del moviment és el1911, any en què mor l’escriptor
Joan Maragall i el pintor Isidre Nonell, personatges més representatius del
moviment. El moviment que prendrà el relleu del Modernisme serà el
Noucentisme, que s’inicia el 1906, i fins al 1911 coexisteixen tots dos.
A Catalunya els joves modernistes van reaccionar contra els homes de la
Renaixença i van reclamar una cultura nacional, més enllà del regionalisme. Atot Europa el terme modernisme va portar implícita una reivindicació de la
modernitat. (referència al vídeo “els artistes”.)
El Modernisme, juntament amb altres moviments coetanis com
l’impressionisme, el simbolisme o el decandentisme, van tenir com a
característica comuna la figura de l’artista rebel i bohemi. Seguint l’estela del
Romanticisme, aquests corrents van fer un gran trencament entrel’artista (que
sorprenia i escandalitzava) i la societat burgesa (conservadora).
(text. Pàg. 107)
Jaume Brossa considera insuficient el progrés de la Renaixença. A més, en
critica «l’excessiu culte al passat» –amb referència a l’afició per l’edat
mitjana, tal com aclareix el segon paràgraf– i el considera un moviment
arqueològic i anacrònic. La postura de Brossa va més enllà tant des del punt
devista nacionalista –per això parla de «regionalisme» amb referència a la
Renaixença»– com del social –els «ideals revolucionaris» a què al·ludeix el
segon paràgraf.
• En el tercer paràgraf: «no admetre cap límit en la concepció de l’obra
artística».
• En tota l’última frase, sobretot quan parla de «la creació d’un centre de
cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé ladiferenciació existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels
altres pobles que ens volten». El nacionalisme de Brossa –i el dels
modernistes regeneracionistes en general– era força més radical que el de la
Renaixença.

El modernisme
Concepte
A finals del segle XIX i principis del XX va predominar a tot Europa el corrent
modernista, amb diferents denominacions segons els païsosperò sempre amb
alguna referència a la novetat o modernitat: Art Nouveau a França o Modern
Style a Anglaterra.
El moviment va suposar, amb matisos diferents a cada país, l’obsessió per
marcar distàncies amb el passat i mirar cap al futur. El segle XX és sinònim de
novetat.
La imatge que es té avui en dia del Modernisme català prové sobretot de les
arts plàstiques o l’arquitectura: les obres deGaudí (casa Batlló, la Sagrada
Família...) o Lluís Domènech i Montaner (Palau de la Música).
No obstant això, els deu últims anys del segle XIX ja van començar a aflorar
unes noves idees que apuntaven al que seria el moviment. En els seus orígens
va ser un moviment antiburgès, i va tenir relació amb moviments d’esquerra i
amb un fort nacionalisme. Va pretendre ser una superació de la Renaixença pelque fa a les aspiracions nacionals i una plena normalització de la cultura
catalana. (Referència al text de Jaume Brossa, que acusava els homes de la Renaixença
de regionalistes. Els modernistes volien equiparar la cultura catalana a qualsevol cultura
Europa del moment, per això calia modernitzar-se.)
Tendències
El Modernisme català no va ser un moviment homogeni, sinó que hi havia duestendències:
a) El regeneracionisme: Els artistes que formaven part d’aquest moviment
creien que l’intel·lectual i l’artista havien de tenir una actitud activa i
compromesa amb la societat. S’identificaven amb les idees de l’escriptor
Ibsen, que considerava l’art com una revolta social.
Els representants més significatius són Jaume Brossa i Alexandre
Cortada. El text que és considerat com el manifest...