Moviments i tendencies

Literatura medieval

Literatura medieval: introducció Fins el segle IX a Occident només s’escrivia en llatí, i l’ús de les llengües vulgars quedava en l’àmbit oral. Existia una literatura popular de transmissió oral, constituïda per poemes èpics i lírics que difonien els joglars que s’ha perdut. Les llengües vulgars agafen protagonisme en l’escriptura ( registres, lleis, sermons...) En el cascatalà , els primers textos escrits són documents jurídics i religiosos i daten del s. XII.
POESIA TROBADORESCA va aparèixer a Occitània el s. XII i va influir en la lírica europea posterior.
 Innovacions: Usa la llengua vulgar, l’occità, més comprensible per la gent. Els poemes eren d’autors coneguts Temes profans, sobretot l’amor cortès. Feia una poesia cortesana vinculada als castells.POESIA: L’AMOR CORTÈS Cortès i fina: aplicat al sentiment amorós significa noble, lleial i gentil. Poesia cortesana de base feudal: La dama a qui va destinada la poesia és la dòmina o senyora. El poeta és el seu vassall que ha de servir-la, és a dir, estimar. El trobador ( poeta) és un enamorat per tant són sinònims. Etapes que van establir en la relació amorosa, tenint en compte la intensitat: Tímid( no gosa expressar els seus sentiments) Suplicant ( la dama l’ha animat a manifestar-se) Enamorat tolerat ( la dama li ha regalat un objecte personal) Amant Poesia trobadoresca: gèneres Cançó: gènere amorós per excel·lència. Lloar i idealitzar la dama.Entre cinc i set estrofes, anomenades cobles, amb una tornada on hi ha el senyal ( nom de la dama). Si parla malament de la dama la cançó rep elnom de maldit. Sirventès: és satírico-polític, enemistat entre el trobador i un enemic seu. Alba: separació dels enamorats que han passat la nit junts. Plany: lamentació per la mort d’un personatge important.Poesia trobadoresca Era refinada i sovint difícil i seguia unes normes molt estrictes que reben el nom de preceptives: - Les rasós de trobar de Ramon Vidal de Besalú - Regles de trobar de Jofrede Foixà Trobadors catalans: Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú i Cerverí de Girona ( Guillem de Cervera) Poesia medieval: s. XIV-XV Pervivència de la lírica trobadoresca encara que es va iniciar un procés de desoccitanització. Contactes amb Itàlia: van obrir la influència del dolce stil novo. Jordi de Sant Jordi: Segueix la tradició delstrobadors però amb un lirisme menys convencional que resulta nou.
Ausiàs Marc: trenca amb la tradició provençal: per la temàtica i la intensitat dels sentiments. És un poeta modern: proper als poetes italians. És el primer a deixar l’occità i escriure en català. La seva poesia manté trets medievals: la mètrica i l’ús del senyal per a la dama. La seva obra consta de 128 poemes. La majoria tenenl’estructura de la cançó tradicional. Influeix en altres poetes, tant catalans com castellans: Pere Serafí, Garcilaso de la Vega. Literatura medieval: narrativa La primera narrativa en llengua vulgar que apareix a Europa és de caràcter èpic: cançons de gesta. A Catalunya no se n’ha conservat cap exemple. Al final del s. XII a França neix el roman, que pren el nom de Matèria de Bretanya ( per la temàtica), iarriba a Catalunya i constitueix el precedent de la novel·la cavalleresca. Cancelleria Reial: organisme burocràtic de la Corona d’Aragó creat al s. XIII per Jaume I. Redactaven els documents administratius en català, aragonès i llatí. Va establir un model lingüístic unitari a tots els territoris de la llengua catalana. Cròniques Són extenses narracions en prosa de fets històrics. Objectius:
1.-deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple a prínceps i governants, en especial als futurs reis catalans.
2.- justificar la política reial.
3.- satisfer la vanitat de la casa reial, enaltint el monarca.
4.- fomentar l’esperit nacional.





Llibre dels feits de Jaume I És la primera de les nostres grans cròniques. Forma autobiogràfica encara que el rei no la va...