Societat i moviments socials al segle xix

UNITAT 6: SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX
6.1 De la societat estamental a la societat de classes 6.2 Els nous grups dirigents 6.3 Les classes populars 6.4 Vida quotidiana i comportaments socials 6.5 Les primeres organitzacions obreres 6.6 L’arribada de l’internacionalisme (18681874) 6.7 Anarquisme i socialisme (1874-1900) 1
HISTÒRIA - INS Serra de Marina

6.1 De la societatestamental a la societat de classes
• La vella societat estamental va transformar-se en una societat classista amb els canvis produïts per la industrialització i les transformacions agràries. • Les classes socials es diferencien per la condició econòmica de les persones que en formen part, no per privilegis legals. • La classe social dominant la conformava la burgesia (propietaris, capitalistes) –espodria distingir entre alta, mitjana o baixa-, i la classe més pobra la conformava el proletariat (treballadors). Les diferències entre elles eren flagrants*. • L’Església va perdre capacitat econòmica, però no gaire influència social i política.
*Consultar document de la pàgina 125
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 2

6.2 Els nous grups dirigents*
6.2.1 La pervivència de la noblesa • L’altanoblesa (1323 famílies el 1797) va esdevenir propietària terratinent. Els patrimonis nobiliaris, però, van anar minvant al llarg del segle XIX. Una part de la noblesa va emprendre negocis o va emparentar amb l’alta burgesia. • Amb tot, el poder i la influència nobiliàries van ser destacats: “camarilles” de la Cort, alta oficialitat a l’exèrcit, senadors, etc. • La baixa noblesa es va diluir entrela classe mitjana de propietaris agraris. Els més perjudicats pel liberalisme van simpatitzar amb els carlins. 6.2.2 La gran burgesia • És la gran beneficiària de les transformacions del període.
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 3

• Connecta amb els nous centres de poder (concessions) i amb el capital estranger, especuladors financers, nous terratinents, etc. 6.2.3 La burgesia industrialcatalana • Floreix al segon terç del segle. Al cens de 1860 Barcelona tenia 2.500 industrials (inclou petits tallers). • Fruit del seu dinamisme, el 1889 fundaren una institució molt poderosa, el Foment del Treball Nacional (la burgesia mercantil havia fundat el 1886 la Cambra de Comerç). • No va tenir un gran pes en l’aparell estatal més enllà d’aconseguir mesures proteccionistes, degut al seu escàspoder econòmic en comparació amb les grans fortunes tradicionals i la seva localització perifèrica.
• Consultar documents de les pàgines 127 i 128
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 4

6.2.4 Les classes mitjanes • Grup reduït (5 % de la població): petits propietaris, comerciants, petits fabricants, professionals liberals, treballadors públics. Tendiren a créixer amb el desenvolupament urbà. •Compartien amb els poderosos l’estil de vida, però amb limitacions econòmiques evidents.

6.3 Les classes populars
6.3.1 Grups urbans i artesans • Bona part de les classes baixes es dedicaven als serveis, en especial les dones. • El 1860 hi havia 1.200.000 artesans i aprenents*. Els menestrals catalans simpatitzaren amb les causes progressistes.
*Consultar documents de la pàgina 129
HISTÒRIA -INS Serra de Marina 5

6.3.2 L’evolució de la pagesia • El nombre de jornalers va anar augmentant (el 1860 eren un 36% de la població, 2’6 milions). A finals de segle era difícil distingir-los dels petits propietaris i arrendataris: tots hi passaven penúries. • Els pagesos van continuar subjectes a relacions clientelars amb els vells i nous cacics. • Les diferències regionals, però, nos’haurien de menystenir. Al camp català: - Les desamortitzacions van esdevenir propietaris molts emfiteutes. - Els no propietaris treballaven sota contractes de masoveria, parceria o rabassa morta. - L’augment demogràfic i la institució de l’hereu van afavorir l’emigració a la ciutat. 6.3.3 El sorgiment del proletariat
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 6

• La classe obrera sorgeix amb el creixement...