Musica als camps

La música, de tot tipus, estil i gènere, constituïa un aspecte fonamental de la vida en els camps de concentració. Evidenciat en els records dels músics supervivents, com a forma de manifest espresenta la música en films contemporanis com “Playing for Time” de Daniel Monn o “El pianista” de Roman Polanski; o com l’òpera de Viktor Ullmann: “L’emperador de l’Atlàntida o la mort abdica”.
Però,com pot ser que es crees música en circumstàncies com aquelles i que a més a més funcionés? I quins significats tenia la música en aquells camps?

A 1933, quan es van establir els primers camps deconcentració, ja s’utilitzava la música. Els guardes dels campes obligaven als presoners a cantar cançons dels nazis mentre feien la marxa, exercicis o durant els càstigs. A més a més els feien cantarcançons de valor simbòlic per a certs grups de reclusos amb el fi de ser humiliats. Ho utilitzaven com a forma de burla, humiliació i disciplina pels reclusos. Això era, també, una excusa més per atorturar-los: si no se sabien la cançó, rebien un cop; si no cantaven, rebien un cop; si cantaven massa baix, rebien un cop; si cantaven massa fort, rebien un cop...
Arreu dels camps s’instal•lavenvaris altaveus per on sonava la música provinent de programes de radio i tocadiscos. S’utilitzava la música de Wagner, autor preferit de Hitler, utilitzada en la seva propaganda per a la ‘reeducació’ delsoponents polítics i alhora la dels presos. Sembla que s retransmetien concerts nocturns perquè no poguessin dormir. Es tocava, també, música de marxa a l’hora de les execucions per tapar-ne elsoroll.
Per indicació del comandant, es formaren bandes musicals formades tant per músics presoners professionals com amateurs. Les corals eren freqüents en els camps també. Les orquestres, que vanperdurar en pràcticament tots els camps, tenien un ampli repertori que incloïa marxes, himnes del camp, música de saló, música lleugera, dance, cançons populars, melodies de pel•lícules, fragments d’òperes...